Cabiles rifenyes
6.2 La campanya per l’autonomia
La Lliga i els dirigents de la Mancomunitat van fer una campanya de defensa de l’autonomia (1918). Principi 1919 es va presentar a Madrid un Projecte d’Estatut de Catalunya, proposava: govern català i eleccions per sufragi universal.
El govern s’hi va oposar i el monarca no va donar suport. Es va desencadenar una campanya en contra.
La campanya va coincidir amb un moment de tensions socials a Catalunya
6.3 L’enfrontament del catalanisme d’esquerres
Les forces d’esquerres es van proposar fer una renovació dels seus principis amb la necessitat de canalitzar el republicanisme. Van voler atreure sectors d’obrers.
El 1917 Francesc Layret i Lluís Companys van organitzar el Partit Republicà Català. 1922 un grup d’intel·lectuals com que estaven descontents van abandonar el partit i van crear Acció Catalana. Francesc Macià fundà l’organització Estat Català.
La conflictivitat social
El triomf de la revolució bolxevic a Rússia els va donar esperances. El final del conflicte europeu, a Espanya, va causar un canvi brusc de les condicions econòmiques, la producció va baixar, va augmentar l’atur i van pujar els preus, això va provocar una mobilització social i un augment del sindicalisme.
A Andalusia la situació de misèria dels pagesos va donar lloc al trienni bolxavic (1918-1921). Anarquistes i socialistes van fer revoltes pageses motivades per la fam i pel deteriorament de les condicions de vida. Va aturar la rebel·Lió: la declaració de l’Estat de guerra, la il·legalització de les organitzacions i la detenció dels líders.
El conflicte obrer va afectar a gran nombre de regions industrials. El 1919 es va declarar una vaga a La Cabadenca (empresa subministrament electricitat) amb una paralització del 70%, va durar un mes i mig, fins que van arribar a l’acord de readmetre els acomiadats, pujar els sous i jornada de 8 hores. A causa de d’incompliment es va reprendre la vaga i l’empresa va haver de tancar. Entre 1919 i 1923 es va produir un violent enfrontament entre les posicions dels sindicats i de la patronal. La tensió social va degenerar en violència oberta quan el Sindicat Lliure va llogar pistoles per assassinar els principals dirigents obrers. Grups vinculats a la CNT hi van respondre amb atemptats contra les autoritats de l’ordre.
El problema del Marroc Al començament de la dècada de 1920, a la zona oriental del protectorat del Marroc, les tribus rifenyes s’havien fet. El 1921, i amb l’objectiu de controlar els rebels, van realitzar-se operacions militars dirigides pel general Silvestre, un militar ben relacionat amb el rei Alfons XIII i que es mostrava partidari d’aplicar la repressió sobre les cabiles rifenyes.