El Canvi Econòmic del Franquisme: Desarrollismo i Estabilització
El Canvi d'Orientació de l'Economia Franquista
Els Governs del "Desarrollismo"
El govern format per Franco i els governs successius van comportar un canvi significatiu de l’orientació del franquisme, des d’una primera etapa en què van prevaler els principis del falangisme, fins a una segona etapa dominada clarament pels anomenats tecnòcrates. Aquesta nova generació de polítics considerava el creixement econòmic com la principal garantia d’estabilitat social, i tenien com a objectiu la incorporació a la gestió de l’Estat de criteris de racionalitat i d’eficàcia econòmica per assegurar la continuïtat del règim. Apostaven per un reformisme tècnic.
El Pla d'Estabilització (1959)
La primera acció correctora de la política econòmica va arribar de la mà de l’anomenat Pla d’Estabilització. El projecte d’actuació comprenia tres grans eixos:
- Estabilització de l’economia: Per tal de reduir la inflació, es van apujar els tipus d’interès bancari, es va limitar la concessió de crèdits i es van congelar els salaris.
- Liberalització interior de l’economia: Eliminació d’organismes estatals interventors i posant fi a la reglamentació dels preus fixos.
- Liberalització exterior de l’economia: Eliminar els obstacles a l’entrada de mercaderies i facilitar la inversió de capitals exteriors.
Els Plans de Desenvolupament Econòmic i Social
Se’n van promulgar tres Plans de Desenvolupament Econòmic i Social. El projecte consistia a aplicar una planificació econòmica indicativa, amb l’objectiu d’impulsar des de l’Estat el creixement de l’economia mitjançant la programació de l’activitat del sector públic i d’oferir als inversors privats informació i previsió, així com determinats incentius fiscals i subvencions.
Els plans van encetar dues línies d’actuació:
- Accions estructurals: Pretenien solucionar algunes deficiències de la indústria.
- Pols de desenvolupament: Intentaven reduir els desequilibris econòmics regionals promovent noves indústries en zones d’industrialització escassa.
En general, la planificació franquista no va assolir els objectius programats.