La capacitat simbòlica, l'art i el coneixement: Explorant conceptes filosòfics
La capacitat simbòlica i la seva expressió
Capacitat simbòlica: Capacitat d'expressar-se de manera artificial i original. L'home codifica i transmet coneixements sobre la natura.
Símbols: Ferdinand de Saussure va crear la teoria del signe lingüístic i va entendre que el signe era un producte de la nostra ment que té dos elements: (una imatge o so, el significant: la forma que adopta el signe) i (un concepte expressat, el significat: el que el signe representa).
Signe natural: Manté una relació de semblança o de causa-efecte entre el significant i el significat.
Signe convencional: També anomenat símbol, la seva utilitat rau en la convenció, és a dir, l'acord entre els seus usuaris.
Expressió filosòfica i artística
Filosofia i literatura
La major part de la producció dels filòsofs s'ha elaborat a través de la paraula escrita i l'assaig ha estat la forma literària més emprada pels filòsofs a l'hora d'exposar les seves teories. L'assaig ha de ser ben argumentat per convèncer-nos del seu encert.
Filosofia i art
Les arts plàstiques i visuals com la pintura, l'escultura, l'arquitectura, etc., s'han fet servir en moltes ocasions per a comunicar idees i conceptes filosòfics.
Filosofia i música
El judici estètic i la bellesa
Judici estètic: Emetem judicis sobre el que ens envolta, enunciem una proporció en la qual es relaciona un objecte amb una qualitat estètica (bellesa, lletjor, sublimitat). Podem emetre judicis sobre qualsevol objecte.
Bellesa: És el que resulta agradable als sentits i causa plaer.
---Bellesa natural: És la que susciten els objectes naturals.
---Bellesa artística: És la que susciten les creacions artificials de l'ésser humà com obres d'art.
Kant distingeix entre:
---Bellesa adherent: És la que posseeix un objecte en funció de la idea que tenim de com ha de ser aquest objecte. No és una bellesa pura sinó que depèn d'una finalitat que se li atribueix.
---Bellesa lliure: És la que posseeix un objecte en si mateix, sense dependre de cap finalitat a la qual s'hagi d'adaptar. És una bellesa pura perquè no tenim idea de com hauria de ser aquest objecte.
Concepcions de l'art
(L'art com a imitació: L'art ha de ser una còpia o imitació de la realitat o la natura.) (Art com a expressió: Mostra emocions i sentiments difícils d'expressar.) (Art com a forma: L'art és la forma i no el contingut o la història que la forma.) (Art com a realitat imaginativa: No és una realitat física sinó una realitat imaginativa.)
Funcions de l'art
(L'art per l'art: L'art no compleix ni ha de complir cap utilitat i és injustificat valorar-lo segons determinats aspectes.) (L'art com a necessitat de la naturalesa humana: És la satisfacció d'una necessitat humana.) (L'art com a evasió: Un mitjà per a fugir de la realitat que no se satisfà.) (L'art com a purificació: Purificar l'espectador de certes passions que li podrien ser perjudicials si no se n'alliberés indirectament.) (L'art humanitzador: L'art posseeix una funció o finalitat que va més enllà d'allò artístic, la transmissió i promoció de valors ètics.)
Postures de l'art i interpretació
(Contextualisme: Per entendre i interpretar correctament l'obra d'un autor, apreciar-la en la seva mesura.) (Aïllacionisme: Per poder apreciar i entendre una obra d'art no és necessari sortir fora de l'obra mateixa.)
El coneixement i les seves formes
Coneixements: Forma de saber que es pot distingir d'altres formes o graus de coneixements.
---Opinió: És una apreciació subjectiva on no podem dir que n'estem segurs i que tampoc podem provar davant els altres.
---Creença: Hi ha (l'ús dubitatiu: expressa que no estem realment segurs de la certesa d'allò que afirmem) (ús assertiu: quan estem segurs d'alguna cosa encara que no tinguem suficients proves per demostrar-ho).
---Coneixements: És una creença en la qual estem segurs i a més podem provar, podem donar raons, passa de ser creació subjectiva a ser objectivament veritable.)