Característiques de la ciència moderna: Empirisme vs. Racionalisme

Filosofia i ètica3,28 KB

Característiques de la ciència moderna (Galileo S. XVI & Copèrnic S. XVII)

  1. Les matemàtiques es converteixen en el llenguatge fonamental i totes les lleis naturals s’expressen en forma de fórmules matemàtiques.
  2. Des de Galileo, la ciència tendeix cap a l’aparició de branques cada vegada més separades d’altres.
  3. L’especialització de la ciència porta el risc d’allunyar-nos d’una visió total de l’univers.
  4. La ciència moderna no és explicativa, és descriptiva.

Proposta empirista:

L’única realitat és la realitat material, que només pot ser captada amb els sentits. Els sentits són els únics que ens proporcionen dades del coneixement.

Aristòtil:

Només hi ha una realitat (amb una part essencial (Forma) i una altra accidental), que és la que ens envolta.

Plató:

Diu que la part essencial (Idees) són ens que estan separats del món sensible.

Aristòtil:

Diu que la part essencial (Forma, estan en els objectes) de les coses està en les coses. Ell és empirista (les dades sensibles donen informació dels ens i les seves característiques) i racionalista (la comprensió de les essències només és possible amb la raó).

Empirisme:

Locke (XVII) - Hume (XVIII), no hi ha cap veritat absoluta (Perfecta, Invariable, Eterna, Única, Universal), només tenim una forma de rebre informació: empíricament, a través de la sensibilitat (capacitat per rebre informació). El nostre pensament manipula o ordena la informació sensible, NO la genera. Qualsevol veritat només pot ser comprovada empíricament.

Objeccions:

  1. L’ésser humà és producte de l’evolució biològica.
  2. A vegades els sentits ens enganyen, podem assegurar que no ho fan constantment.
  3. Totes les percepcions que tenim tenen un significat i estan totalment ordenades.

Significat i ordre el posem nosaltres:

L’espai i el temps (sempre es defineixen a partir d’objectes i esdeveniments percebuts per nosaltres).

Racionalitat: (Descartes XVII)

Dades empíriques -> adventícies (Subjectives, objectives) -> factícies (Idees fetes per altres idees) <- Innates (Perfecció, infinit, Déu). Descartes diu que les dades empíriques a vegades ens enganyen, no tot el coneixement prové de les dades empíriques. Objectives (Úniques, universals): Aquelles que són racionals i matematitzables, depenen de l’objecte. Subjectives (Variable, Plural): Depenen del subjecte (Opinió).

Empiristes:

No són a priori perquè l’única dada per obtenir coneixement és a través dels sentits (sensibilitat).

Racionalistes:

Són a priori perquè tenen idees innates i, per tant, és possible el coneixement abans de qualsevol experiència anterior, coneixement a posteriori segons idees adventícies objectives.

Problemes dels racionalistes:

  1. Descartes diu que sovint ens equivoquem quan elaborem coneixement racional: Com podem estar segurs de no equivocar-nos? – Aplicant mètode racional, totes són mentides fins a trobar la veritat, cosa que no passarà fins molt de temps.
  2. La natura sembla funcionar a partir d’unes lleis enunciades per nosaltres, però podem assegurar que són lleis reals?

Descarregar

PDF Word HTML