Característiques del Fauvisme: Una Nova Visió Artística

Preocupació per la Llum i l'Expressivitat

Preocupació per captar no només la llum, sinó també l’expressivitat de les coses i les persones il·luminades. Per tant, els autors, analitzant allò que pinten, volen anar més enllà de la captació de la llum pura.

Aplicació del Color

El color s’aplica en superfícies àmplies, amb pinzellades soltes. Segueixen aplicant-se colors purs, primaris i complementaris.

Temes Tradicionals

Als temes tradicionals s’afegeixen les natures mortes.

Característiques del Fauvisme

CARACTERÍSTIQUES DEL FAUVISME: És el primer corrent d'avantguarda que va trencar amb la tradició. També és un moviment de síntesi, ja que conserva elements del segle XIX, de l’Impressionisme, Postimpressionisme i Simbolisme. Sorgí com una reacció contra l’Impressionisme a favor del color i de l’objecte, que s’havien reduït a tonalitats lluminoses.

Principals Característiques

• No imitació: Fuig de representar la realitat tal com és.
• El color: Torna a ser la base dels quadres. S’usa de forma apassionada.
• Protagonisme del color: El color és l’autèntic protagonista, mai supeditat al que es representa.
• Independència del color: El color s’independitza de l’objecte.
• Aplicació del color: El color s’aplica en taques planes i extenses. Grans superfícies acolorides, simples i lluminoses.
• Pinzellades: Soltes i vigoroses, de taques gruixudes i abundància de pasta.
• Llum i ombra: Són obtingudes per contrastos de colors. Mai taques osques o negres.
• Traç marcat: La línia recupera la seva energia, realçant l’èmfasi cromàtic de l’obra.
• Desaparició de la llum: La llum desapareix i amb ella la profunditat, abandonant la tercera dimensió, perdent la sensació de pla. Els colors càlids s’aproximen a l’espectador i els freds s’allunyen.
• Volum: Es crea per les formes basades en el clarobscur.
• Eliminació de la perspectiva espacial.
• Figuració creativa: La figuració té una base creativa i elimina allò superflu.
• Referències culturals: Les referències a les cultures primitives i exòtiques (àrab i africana).
• Expressionisme: Colors i objectes es representen en funció d’un sentiment, un desig d’expressar alguna cosa interior, per tant, es modifiquen, no es veuen com en la realitat.
• Decoració: S’utilitzen sanefes o zig-zagues per decorar els quadres.
• Equilibri entre mons: L’intent d’equilibrar el món real i el món interior: l’artista capta allò essencial de la natura i el sotmet en el quadre.
• Interpretació lliure: La interpretació lliure, intuitiva i subjectiva de la natura (els paisatges i escenes fluvials de Derain) i escenes líriques de gran càrrega imaginativa (Matisse).