Característiques del Romanticisme i el Modernisme

Art i humanitats2,69 KB

Temàtiques i característiques del Romanticisme

Hi ha una gran varietat de temes:

  • Exotisme: Pot ser la recreació d’un gloriós passat (des de l’antiga Grècia fins a l’Edat Mitjana, amb el Gòtic com a estil per excel·lència) o l'exotisme que inclou el món desconegut del nord d’Àfrica, la nova Amèrica salvatge i l'Orient.
  • Fantasia i drama: Amb un obsessiu gust per la mort, la nit, les ruïnes, els monstres i les criatures anormals.
  • Paisatgisme: Es cultiva exhaustivament el tema del paisatge, incloent-hi paisatges fantàstics, imaginatius i d'estudi, valorant especialment els estats atmosfèrics com la boira.

Individualitat i l'artista modern

Es reivindica la individualitat i sorgeix una nova relació entre client i artista. L’artista ja no és un simple artesà. Es creen grups d’artistes que treballen en comú, però sense trencar la seva individualitat.

Característiques generals del Modernisme

L’Art Nouveau neix a Bèlgica i s’estén ràpidament al llarg dels anys 80 del segle XIX:

  • Estil internacional: Sorgeix en l'època de gran desenvolupament del capitalisme (vessant imperialista) i de les unions internacionals proletàries. Vol superar les formes tradicionals, dominar la tecnologia moderna i aconseguir la unificació ideal de totes les arts.
  • Integració de les arts: Es dona la mateixa importància al disseny de vaixelles i mobles que a la decoració i l’arquitectura.
  • Línia ondulada: Predomina tant en l’arquitectura com en la decoració, sent un reflex de les forces naturals i els seus contrastos. El llenguatge modernista pretén imitar els processos i les formes de la naturalesa amb una decoració orgànica, inspirada en formes vives vegetals i animals.
  • Ornamentació: Les superfícies corbes i la decoració floral donen forma als edificis, mobles i parets. Les papallones i els llargs cabells femenins són elements ornamentals típics.
  • Materials i estructura: S'utilitza el ferro en perfils corbs (com a decoració i estructura) unit al formigó, dotant els conjunts d’una forta linealitat. S’usen materials diversos com pedra, maó, vidre i ceràmica en un mateix edifici.
  • Composició: Hi ha una manca de simetria, fins i tot en les plantes, amb formes estranyes i elements trets de la imaginació, units a elements racionals i funcionals.
  • Sinceritat constructiva: Els elements estructurals no queden amagats, sinó que formen part d’un sistema decoratiu unificador.

Descarregar

PDF Word HTML