Característiques del text i varietats de la llengua
Característiques i tipologies del text
Un text pot ser oral o escrit. Les característiques d'un text són les següents:
- S'utilitza per a comunicar-se.
- Pot ser oral o escrit.
- Té caràcter social.
- S'adequa al context en què s'ha produït.
- Té coherència.
- Reflecteix els procediments utilitzats per l'emissor i el receptor.
El llenguatge verbal pot expressar-se a través de dos canals: oral i escrit. En la llengua oral, l'emissor i el receptor comparteixen un mateix espai-temps. En el llenguatge oral té més importància la interactivitat; també solen ser més espontanis i menys formals. Aquesta és la forma bàsica de la comunicació humana, però té un defecte: és efímer. Al contrari, la llengua escrita perdura i té un avantatge més: no necessiten coincidir en espai i en temps. Aquests textos solen ser més formals i elaborats, i utilitzen un registre formal dins la varietat estàndard.
L'ús de la llengua i l'adequació
L'ús de la llengua depèn de factors de caràcter personal i de caràcter contextual. Per tant, cada persona accedeix a la seua llengua a través d'una varietat geogràfica, històrica i social determinades. Cada persona té una varietat distinta que mai és igual; s'anomenen idiolectes. L'adequació és l'ús de la llengua adaptat a la situació comunicativa.
Les varietats que depenen dels usuaris
- Varietat geogràfica: la comparteixen les persones que viuen a un mateix lloc.
- Varietats històriques: compartides per la gent d'una mateixa època.
- Varietats socials: pròpies d'un grup social determinat.
- Varietat idiolecte: són les de cada persona.
- Varietat estàndard: usa les formes generals d'una llengua.
Les varietats que depenen dels usos lingüístics
Podem distingir 4 tipus de registres: col·loquial, literari, científic i formes neutres. La selecció de registres depèn de diversos factors:
- El tema general i específic.
- El canal: oral i escrit.
- Relació entre emissor i receptor: determina el grau de formalitat.
- El propòsit: sempre té algun objectiu.
- La situació comunicativa.
Tipus de modalitats oracionals
Podem distingir 4 tipus de modalitats oracionals: enunciativa, exclamativa, interrogativa i imperativa.
La deixi i el context comunicatiu
La deixi és el mecanisme lingüístic a través del qual incorporem al discurs els elements extralingüístics que formen part del context de comunicació. Diferenciem 3 tipus:
- Personal: fa referència a les persones (emissor i receptor).
- Espacial: fa referència a l'espai en què s'ha produït l'acte.
- Temporal: fa referència al moment de la comunicació.