Característiques dels rius i la vegetació a Espanya

Els vessants hidrogràfics d'Espanya

Vessant cantàbric

Els rius són curts (neixen a la serralada Cantàbrica) i tenen una gran força erosiva a causa del fort pendent, tot i que està atenuada per l'abundant vegetació. Són rius cabalosos i regulars gràcies al règim de precipitacions. El seu ús principal és l'hidroelèctric.

Vessant atlàntic

Els rius són llargs (neixen al límit est de la Meseta) i tenen poca força erosiva, ja que discorren per planes. Són rius cabalosos (per la gran superfície i el nombre d'afluents) i irregulars, amb un mínim a l'estiu i un màxim a la tardor i la primavera.

Vessant mediterrani

Els rius són curts (neixen a muntanyes properes al mar, excepte l'Ebre) i tenen molta força erosiva (fort pendent, poca vegetació i pluges torrencials). Estan encaixats en barrancs, amb un cabal escàs i molt irregular (estiatge a l'estiu i crescudes per pluges torrencials a la tardor). És necessària la construcció d'embassaments per al control del cabal i el proveïment d'aigua per a usos humans. Són molt habituals els torrents, cursos d'aigua intermitents.

Illes Balears i Canàries

No tenen rius, només rierols (corrents d'aigua de poc cabal, amb origen en brolladors i problemes de sobreexplotació d'aqüífers) i torrents.

Regions biogeogràfiques i vegetació

Regions biogeogràfiques

Són espais amb un conjunt d'espècies vegetals característiques que formen comunitats. Al territori espanyol es distingeixen quatre regions:

• Boreoalpina
• Eurosiberiana
• Mediterrània
• Macaronèsica

Vegetació climàcica o potencial

És la que es deriva exclusivament de la incidència dels factors naturals:

• Clima: Cada planta necessita condicions específiques de temperatura i precipitacions.
• Relleu: Influeix segons l'alçada i l'orientació (sobrevent/sotavent, solell/obaga).
• Sòls: La seva composició (granulometria, pH, dimensions dels horitzons) determina la vegetació.
• Posició: Relació amb altres territoris (alta a la Península, inexistent a les Canàries).

Vegetació secundària

És la vegetació d'una zona que resulta de la intervenció humana, generalment amb la introducció d'espècies amb alt valor econòmic.

Estatges altitudinals

Amb l'altitud varien les característiques climàtiques (disminució de la temperatura i variació de les precipitacions), per la qual cosa les comunitats vegetals canvien de forma gradual formant estatges o escalons. La disposició general és: boscos, matolls, prats i plantes rupícoles (adaptades a les roques).

Clisèries: Gràfic que estableix la variació de la vegetació amb l'altitud.