Característiques Essencials de la Ciència Moderna
La Ciència és Provisional
En ciència no hi ha resultats definitius ni intocables. Una hipòtesi és vertadera fins que es demostra el contrari (amb nous enfocaments, noves dades, nous descobriments…), i mentre no arriba aquest moment, s’accepta provisionalment.
La Ciència és Progressiva
En el camp de la ciència, els avenços científics són vistos com a grans oportunitats per ampliar i aprofundir la visió de l’Univers. Aquesta actitud promou el progrés de la ciència.
La ciència progressa en les seves dues vessants:
- Les dades empíriques (enunciats fàctics ja confirmats)
- Les explicacions teòriques (esquemes generals que permeten organitzar i explicar aquelles dades)
El progrés en l’acumulació de dades és més intens i constant, mentre que el teòric és més convuls i intermitent.
Les noves teories han d’explicar tot allò que explicaven les anteriors i, a més, afegir-hi noves dades o oferir millors explicacions de les dades antigues.
La Ciència és Universal
La ciència és universal perquè és internacional. A les universitats dels cinc continents s’ensenya la mateixa ciència i de la mateixa manera. No hi ha una ciència musulmana, una altra de xinesa o una altra de britànica. La forma d’investigar i de comprovar els resultats de la investigació és sempre la mateixa.
La Ciència és Metòdica
La ciència segueix un mètode en el seu treball d’investigació, és a dir, planifica les seves investigacions i es planteja els passos que cal seguir per arribar al coneixement.
Aquest mètode no garanteix la veritat dels coneixements, però sí que, en aplicar-lo, hi ha més possibilitats d’aconseguir-la.
El mètode científic és l’estratègia comuna que totes les ciències segueixen i que, en essència, consisteix a comprovar les hipòtesis formulades.
Els mètodes específics de cada ciència són les diverses tàctiques que utilitzen i estan adaptades a les característiques pròpies del seu objecte d’estudi.
La Ciència és Intersubjectiva
L’activitat científica no és una activitat individual, privada o solitària. És el resultat de l’esforç col·lectiu d’investigadors que treballen en grup i del seu treball cooperatiu.
Aquesta característica implica diversos aspectes:
- El coneixement científic és sempre públic i comunicable, ja que està a l’abast de tothom preparat per rebre’l, sense haver de tenir cap aptitud especial o haver d’acceptar cap dogma.
- El caràcter públic i comunicable de la ciència afavoreix enormement el consens i l’acord sobre la veritat dels coneixements obtinguts, complementant l'ús del mètode científic.