Característiques geogràfiques i climàtiques de la península ibèrica

Geografia3,4 KB

Albufera

Llacuna litoral que es forma en una àrea plana, de contacte entre la plana litoral i la mar, de la qual està separada per un cordó sorrenc trencat en un o més punts pels graus o goles. En funció de si rep o no aportacions d'aigües continentals les seves aigües seran relativament dolces (València, Alcúdia) o totalment salades, i poden aprofitar-se per a salines (Eivissa, Formentera, Santa Pola...). Sovint han estat desecades per aprofitar les terres per a l'agricultura o el turisme.

Aquifer

Formació geològica porosa permeable en la qual s'emmagatzema i circula aigua subterrània, delimitada per capes de roques impermeables. El nivell superior de la zona colmatada d'aigua s'anomena nivell freàtic, que va variant en funció de les recàrregues i descàrregues d'aigua que es produeixin. Són un recurs hídric de primer ordre, especialment allà on els cabals superficials són escassos, però solen estar afectats per problemes de sobreexplotació, salinització o contaminació.

Aridesa

Dèficit d'humitat provocat per la falta de precipitacions durant l'època càlida de l'any, moment que coincideix amb la màxima capacitat d'evaporació a causa de les elevades temperatures. Es caracteritza pels estius de les àrees del clima mediterrani. Segons els indicadors de Gussen, un mes és àrid quan les seves precipitacions en mm són iguals o inferiors que el doble de la seva temperatura mitjana en graus. A tota l'àrea del clima mediterrani de la península ibèrica es troben generalment tres mesos àrids, encara que en les àrees subàrides poden arribar a ser 11 mesos àrids anuals.

Cabal relatiu

Relació entre la quantitat d'aigua que porta un riu i la superfície de la conca per on flueix, expressada en litres/segons/km2. Amb aquest concepte es poden fer comparacions entre rius i conques de característiques molt diferents (els rius cantàbrics tenen un cabal relatiu més elevat, tot i que l'absolut sigui inferior).

Continentalitat climàtica

Factor del clima determinat per la manca d'influència marítima sobre les característiques climàtiques d'un territori. Quan aquest factor s'accentua, la conseqüència bàsica és una oscil·lació tèrmica més acusada, i a vegades un règim de precipitacions diferents. És a dir, que la diferència de temperatura dia/nit i estiu/hivern seran més grans així com augmenti aquest factor. A la península ibèrica hi ha diferències de continentalitat importants entre el centre i les àrees costaneres. En menor grau també podem trobar a les illes Balears, especialment a Mallorca.

Desertització

Procés de degradació mediambiental caracteritzat per la destrucció de la cobertura vegetal i la pèrdua de sòl fèrtil. Pot ser causada per factors naturals (un canvi cap a un clima més sec) o per l'acció antròpica (en aquest cas sol anomenar-se desertificació). Les zones ibèriques més afectades per aquest fenomen són les situades al sector sudoriental (Almeria, Múrcia) i la depressió de l'Ebre (els Monegros). També afecta a les illes Canàries.

Estiatge

Disminució del cabal d'un riu en una època de l'any determinada, de tal forma que baixen els nivells de les fonts i dels mantells freàtics. Els motius solen ser una sequera prolongada o la retenció de neu i gel provocada pel fred hivernal. Es dóna a pràcticament tots els rius mediterranis durant l'estiu.

Descarregar

PDF Word HTML