Carles I i Felip II: Imperi, Conflictes i Decadència

Carles I: Un Imperi en Constant Conflicte

Carles I va ser elegit emperador de l'Imperi Germànic. Va completar la conquesta dels Països Baixos, amb l'annexió de les províncies del nord, i va ocupar el Milanesat. Va haver de fer front a dues revoltes peninsulars:

• Comuners de Castella: protagonitzada per ciutats i la petita noblesa, que consideraven estrangers i autoritaris el rei i els seus consellers.
• Germànies de València i de Mallorca: protagonitzades pels artesans i la pagesia.

Carles I es va caracteritzar per les guerres contínues, motivades per una concepció medieval de la dignitat imperial que el considerava la màxima autoritat política del món cristià. L'esclat de la Reforma el va dur a l'enfrontament amb els prínceps protestants alemanys. Amb la Pau d'Augsburg, l'emperador va haver de reconèixer el dret dels prínceps a decidir la religió dels seus súbdits. També va combatre contra els turcs, que van arribar prop de Viena i volien controlar la Mediterrània oriental. Finalment, va combatre contra França, que rivalitzava pel domini d'Itàlia i l'hegemonia europea.

Felip II: Consolidació i Expansió de l'Imperi

L'any 1556, Carles I va abdicar i va dividir l'Imperi: el seu fill Felip II va rebre la major part, i el seu germà Ferran, Àustria i la dignitat imperial. Felip II va residir a la península i va establir la cort i la capital a Madrid (1561). Felip II va derrotar els francesos a Sant Quintí (1557) i va intervenir a les guerres de religió de França. També va lluitar contra els turcs, que amenaçaven les costes mediterrànies.

Felip II: Defensor del Catolicisme i Herència Portuguesa

Com a màxim defensor d'un catolicisme intransigent, el rei va fer actuar la Inquisició. No va acceptar cap pensament diferent del seu. Va obligar els musulmans a convertir-se al cristianisme. El 1580 va heretar Portugal i l'Imperi Hispànic va assolir la màxima expansió amb la incorporació dels dominis colonials. El 1640 Portugal va recuperar la independència. La qüestió més problemàtica del regnat de Felip II va ser la revolta del nord dels Països Baixos (Holanda), que va culminar amb la independència del territori (1581). Finalment, va organitzar una expedició naval, fracassada, contra Anglaterra (l'Armada Invencible) per castigar els anglesos pel suport que donaven a Holanda i els atacs corsaris a les flotes americanes.

Felip III i l'Inici de la Decadència

Durant el regnat de Felip III (1598-1621), la monarquia hispànica va iniciar un lent procés de decadència econòmica i política. El rei va delegar els afers de govern en una persona de confiança, coneguda com a favorit. L'any 1609 es va produir l'expulsió dels moriscos hispànics.