Casa del Poeta Tràgic i Sarcòfag dels Esposos: Art i Història

Context Històric de Pompeia

Pompeia fou fundada pels oscs en un poble preromà al segle VII aC al golf de Nàpols. El setge del general romà Luci Corneli l'any 91 aC la convertí en colònia i posteriorment esdevingué un lloc d'estiueig de les classes opulentes. L'erupció del Vesuvi el 79 dC destruí per complet la ciutat, que quedà sepultada per les cendres i lava fins al segle XVIII, quan es van iniciar les excavacions. Així s'ha pogut conèixer l'organització social i urbanística de les ciutats romanes, ja que la lava ha mantingut pràcticament intacta la ciutat i la decoració interior dels edificis. Aquest és un exemple de domus pompeiana.

Descripció Formal de la Casa

Tenia 2 pisos, però només se n'han conservat restes significatives de la planta baixa. Es distingeixen 2 espais: l'atrium, pati tancat, i el peristylum, pati porticat. Al voltant d'aquests 2 espais s'articulen les diverses estances. L'accés es fa a través d'un passadís estret on destaca una obertura zenital al centre de la sala amb un impluvium per recollir l'aigua de la pluja. Hi ha dos espais comunicats a l'exterior que es feien servir com a botigues on es venien mercaderies. Al voltant hi ha diverses habitacions. L'atri i el peristil es comuniquen a través d'un passadís i de la sala més gran de la casa, el tablinum, on l'amo rebia clients. Al voltant del peristil hi ha les estances privades de la casa. Hi ha absència de finestres a les habitacions per la intimitat familiar o protecció dels béns. Presència de mobles en les diferents sales, fet que explica la rica decoració pictòrica i musivària.

Temàtica i Característiques

Casa unifamiliar on vivien famílies de nivell social i econòmic alt. La seva estructura es va ampliar en contacte amb la cultura grega. De dimensions modestes, sembla que pertanyia a una família de classe mitjana. El nom deriva del mosaic que decora el terra del tablinum, on s'hi presenta una escena teatral. Un altre mosaic important és el que decora el passadís de l'entrada, on es representa un gos lligat a una cadena amb la inscripció cave canem (alerta amb el gos). Els gossos defensaven la casa i els habitants. Tenia nombroses pintures de temàtica mitològica, com ara Ariadna i Teseu, Venus pescadora o Narcís i el sacrifici d'Ifigènia.

Context Històric Etrusc

La civilització etrusca va desenvolupar-se a la península itàlica, d'origen oriental, i aglutina la tradició cultural i artística de les civilitzacions del Pròxim Orient i Mediterrània. L'art està marcat per les creences religioses i per obeir la voluntat dels seus déus. Donaven molta importància a la vida després de la mort i per això es perpetuava la memòria del difunt amb urnes funeràries o màscares de cera. Només les famílies de l'aristocràcia es podien permetre un sepulcre com aquest.

Descripció Formal del Sarcòfag

Fet de terracota, la tapa té forma de kliné (llit). Hi ha figures d'una dona i un home en actitud plàcida i amable. Ell, darrere la dona, es presenta fort i protector, duu el tors nu i està descalç, amb el cabell tirat enrere, característica del poble jònic. La dona duu una túnica grega (quitó) i sabates acabades en punta. De la gorra li surten dues trenes. Tot i que no tenen les mirades encreuades, hi ha una relació afectuosa que es veu en els gestos de les mans. Hi ha una simplicitat notable, perfil geometritzat i hieràtic, barbeta punxeguda, ulls ametllats i somriure estereotipat. Policromia pintat amb uns colors molt vius.

Temàtica i Funció

La funció era guardar la cendra de la persona morta, urna funerària. Tenien molt respecte pels déus i por a la mort, per això creien que el difunt no havia mort del tot i continuava la seva vida en el sepulcre. Reproduïen les cases de les persones mortes i les decoraven amb cambres amb pintures al fresc que representaven escenes, dipositaven manufactures i objectes quotidians. Intentaven reproduir la imatge del mort més fidel i en una escena habitual i plàcida.

Es representa un matrimoni en un banquet xerrant. La dona no quedava marginada de la vida social, a diferència de la dona grega i romana, i participava activament en la vida pública.