El Catalanisme Conservador: Vigatanisme i Torras i Bages
El catalanisme conservador
El Vigatanisme
El catalanisme comença a aparèixer cap a la segona meitat del segle XIX. Defensa la necessitat de descentralitzar Espanya i vol reafirmar la personalitat política de Catalunya.
Durant els primers anys, les vessants progressistes i les conservadores volen aprofitar-se d'aquest catalanisme que està creixent i volen que s'identifiqui amb la seva proposta. És a dir, es barallen per decidir si el catalanisme està vinculat a postures conservadores o a progressistes, al laïcisme o al catolicisme.
Durant un temps, el catalanisme viu molt lligat al progressisme gràcies a Valentí Almirall i al federalisme. Llavors, els conservadors reaccionen. Almirall intenta lluitar contra la idea que associa el catalanisme amb el conservadorisme, ja que aquesta comença a tenir molta força, i l'Església Catòlica hi juega un paper molt important.
En l'època carlina, especialment a Catalunya, l'Església Catòlica s'havia identificat amb el carlisme. Aquesta identificació es comença a trencar amb la Restauració, des del moment en què l'estat liberal s'imposa, els Borbons es posen al capdavant d'Espanya i la Santa Seu reconeix com a rei legítim Alfons XII.
L'Església comença a apartar-se de la causa carlina i es troba desorientada; per tant, necessita substituir-la per una nova opció política: el liberalisme. Especialment a Catalunya, una bona part de l'Església Catòlica va girant el seu suport cap als liberals, però en la seva vessant més conservadora.
D'aquesta manera, es produeix una transició del carlisme al liberalisme conservador per part de l'Església Catòlica, en la qual juga un paper clau el vigatanisme, un corrent cultural i científic.
Aquesta transició està representada per eclesiàstics vinculats al bisbat de Vic com Jaume Colell, Jacint Verdaguer i el bisbe Josep Morgades. Aquests intenten cristianitzar el moviment catalanista naixent, donar-li un tarannà conservador i catòlic, i desvincular-lo del laïcisme. També van destacar en l'àmbit literari i científic.
A través d'un òrgan de premsa anomenat La Veu de Montserrat, el vigatanisme difon les seves idees i posa en marxa diverses campanyes en les quals es barreja el catalanisme amb el catolicisme i amb postures conservadores, com la celebració del Mil·lenari de Montserrat el 1881. En aquest esdeveniment, destaca un element clarament catòlic i alhora molt catalanista: el monestir de Montserrat. Un altre exemple és la restauració del monestir de Ripoll, un monestir catòlic i molt emblemàtic dins del catalanisme.
També es duu a terme una reivindicació en la qual s'exigeix que els bisbes catalans fossin nascuts a Catalunya.
Josep Torras i Bages
El vigatanisme té molts representants, i en l'ascensió del catalanisme polític juga un paper molt important Josep Torras i Bages. Va ser bisbe de Vic a partir del 1899 i és el principal defensor del catalanisme d'arrel cristiana, és a dir, amb orígens catòlics.
El seu pensament queda reflectit en l'obra La Tradició Catalana, on recull la seva manera de pensar i estableix que, per a ell, el catalanisme només pot ser d'arrel cristiana. Segons ell, Catalunya és un país amb un esperit molt antic que reposa sobre tres pilars, sense els quals Catalunya no seria Catalunya:
- La família segons la visió catòlica
- La propietat privada
- La religió catòlica
Josep Torras i Bages afirma que el catalanisme ha d'anar d'acord amb el seu pensament i la vessant conservadora catòlica per aconseguir el triomf.
Reivindica millores per a Catalunya, però rebutja qualsevol plantejament revolucionari per aconseguir-les. Afirma que l'únic camí és a través de la conscienciació social. Vol fer que els catalans se n'adonin que són necessàries aquestes millores i que defensin la llengua i els costums catalans. En aquest procés, el clergat juga un paper clau, ja que ha de ser l'instrument que conscienciï els catalans sobre la necessitat d'adoptar postures catalanistes.
Torras i Bages té una frase on es defineix perfectament tot el seu pensament: “Catalunya serà cristiana o no serà”.