Catalanisme polític: La Lliga de Catalunya i les Bases de Manresa
Catalanisme polític
El 1887 va produir-se unes diferències al si del Centre Català que trencava amb la unitat del catalanisme i va suposar la marxa de la major part dels seus afiliats, que formarien una nova organització: la Lliga de Catalunya, integrada per homes com Àngel Guimerà, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domènech i Montaner, Joan Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba i Ferran Alsina. La nova organització tenia un caràcter força més conservador del que havia presentat el projecte de Valentí Almirall, fet que va suposar una major connexió entre la Lliga i els membres de la burgesia catalana, però tampoc era un partit polític preparat per a presentar-se a les eleccions amb una base social definida.
Van redactar el primer Projecte d’Estatut d’Autonomia, conegut com a Bases de Manresa 1892.
Les Bases de Manresa de 1892 van ser la plasmació del pensament catalanista conservador i tradicionalista, tot recollint els principis del catalanisme polític i expressant el paper que Catalunya hauria de tenir en la vida política espanyola.
Les Bases, en la redacció de les Bases va tenir un paper destacat Enric Prat de la Riba, estaven estructurades en disset articles que definien un poder regional que reposava en la plena sobirania de Catalunya.
Les Bases de Manresa constituïen un desafiament inadmissible per a l’Estat centralista i uniformista ja que entre les demandes que incloïa hi havia la presència del català com a única llengua oficial, la dependència directa de l’ordre públic del poder regional i competències exclusives en el control de les finances i del sistema tributari, l’educació i la iniciativa legislativa. Les competències de l’Estat haurien restat força limitades d’haver-se portat a terme aquest model.
Un dels personatges importants va ser Josep Torres i Bages, bisbe de Vic, que defensava el vigatanisme, intentant l’apropament del clergat vers el catalanisme conservador per intentar cristianitzar el moviment.
Josep Torres i Bages era catalanista d’arrels cristianes, que reflecteix amb gran força el seu pensament catalanista moderat i que calia preservar l’Església com a essencial a la patria catalana.
L’Unió Catalanista era una entitat que va ser creada per ajuntar els diferents sectors catalanistes en una mena de federació que implicava a diferents grups, centres, associacions, ateneus i publicacions catalanistes.
Regionalistes i la realització d’un programa comú per a tots els grups. L’Unió Catalanista tenia com objectius la programació de les idees catalanistes, va tenir un suport important de la Catalunya rural.
Així, la base social de la Unió Catalanista es trobava en els propietaris mitjans, però també entre comerciants, professionals liberals i un sector dels intel·lectuals.
La nova organització va jugar un paper important en el creixent desvetllament de la consciència catalanista i va significar el triomf de les tesis pròpiament catalanistes que posaven l’èmfasi de les seves reivindicacions en l’obtenció d’un ampli autogovern per a Catalunya, anant més enllà de l’organització descentralitzada de l’Estat espanyol.
Un dels primers actes de la Unió Catalanista va ser convocar una reunió dels seus delegats a la ciutat de Manresa, on van redactar-se les bases per a una futura constitució política de la regió de Catalunya.