El Catalanisme Progressista i Valentí Almirall
El Catalanisme Progressista al Segle XIX
Valentí Almirall i el Memorial de Greuges
El catalanisme progressista estava format per catalanistes d'esquerres, nacionalistes de base popular i progressistes, partidaris d'una solució política radical (federalisme o independentisme). Un dels seus principals difusors va ser Valentí Almirall, advocat, periodista i polític, considerat el primer teòric de les aspiracions catalanes d'autonomia i el pare del catalanisme polític dins la reconstrucció de l'Estat Espanyol.
Almirall va impulsar diverses iniciatives importants, com la publicació del primer diari en català, el Diari Català, i la redacció de les Bases per a la Constitució de l'Estat Català. El seu projecte pretenia modificar l'organització de l'Estat espanyol per tal de reconèixer la personalitat pròpia de Catalunya. No es tractava d'un ideari independentista, però buscava que la burgesia catalana trenqués la seva relació amb els partits espanyols.
Per aconseguir aquests objectius, Almirall creia necessari impulsar una forta tasca d'agitació cultural, al marge de les institucions oficials, i fundar una organització política interclassista amb prou força per intervenir en les eleccions i derrotar el caciquisme i l'oligarquia restauracionista en el camí cap al federalisme.
Idees Clau d'Almirall:
- No defensava el separatisme.
- Considerava Catalunya un element de progrés per a Espanya i creia que la seva revitalització, fruit de la descentralització política, comportaria una profunda transformació i regeneració de la vida política espanyola.
- S'oposava a la identificació del catalanisme amb el catolicisme i el tradicionalisme.
La proposta progressista d'Almirall va demostrar-se inviable en el context del període i va anar perdent suports. La renúncia a l'anticlericalisme republicà i la moderació en matèria de reformes socials no van ser suficients per atraure una burgesia que considerava massa republicà el programa polític d'Almirall i que, amb la imposició del proteccionisme econòmic el 1891, mantindria la seva adhesió a la Restauració i als partits dinàstics.
El Memorial de Greuges va ser un document presentat el 1885 per una comissió de catalans a Alfons XII, en el qual es demanava la revisió de la política aranzelària que perjudicava els interessos catalans, així com la defensa de la llengua i el dret català.