Causes i efectes de la contaminació atmosfèrica

Fonts de contaminació

Causes naturals

• Erupcions volcàniques: partícules en suspensió i òxids de sofre, nitrogen i carboni.
• Incendis forestals naturals: desprenen diòxid de carboni i cendres.
• Erosió eòlica: partícules de sorra aixecades pel vent en zones molt erosionades.

Causes antropogèniques

• Mitjans de transport: emeten òxids de carboni, sofre i nitrogen, hidrocarburs i partícules en suspensió.
• Processos industrials: emeten, a més dels contaminants més comuns esmentats, una gran diversitat de substàncies, en funció de les activitats industrials concretes que desenvolupin.
• Calefaccions: generen òxids de sofre, de nitrogen, de carboni i partícules sòlides o líquides.

Tipus de contaminants

Els contaminants primaris són aquells emesos directament a l'atmosfera per una font fàcilment identificable, al no haver experimentat canvis químics. Els contaminants secundaris s'originen a partir de reaccions químiques entre contaminants primaris o bé d'aquests amb gasos atmosfèrics.

Fenòmens atmosfèrics i impactes

• El boirum fotoquímic o smog: és un fenomen atmosfèric que redueix la visibilitat i és causat per reaccions fotoquímiques que experimenten alguns contaminants primaris durant els dies en què hi ha forta radiació solar.
• La pluja àcida: és una precipitació força més àcida del que és habitual i que s’origina per la combinació dels òxids de nitrogen i de sofre amb l’aigua atmosfèrica.
• La contaminació sonora: és la presència de sons excessius o intempestius (sorolls) que pot produir efectes fisiològics o psicològics no desitjats en una persona.
• L’efecte hivernacle: és l’absorció de part de la calor que la superfície de la Terra irradia per part d’alguns gasos atmosfèrics (CO2, CH4, O3 i vapor d’aigua).
• L’afebliment de la capa d’ozó: consisteix en una disminució de la concentració d’aquest gas a la regió estratosfèrica on es troba.

Conceptes clau

• L’emissió de contaminants: és la producció i alliberament de substàncies a l’atmosfera.
• Els nivells d’immisió: són les concentracions de contaminants presents a l’aire d’un determinat indret, deixant de banda les fonts que els han alliberat.
• L’Índex Català de Qualitat de l’Aire: és un indicador orientatiu que serveix per informar el públic i que té en compte els nivells d’immisió dels 5 principals contaminants (monòxid de carboni, diòxid de sofre, diòxid de nitrogen, ozó i partícules en suspensió).