Charles Darwin: Evolució, Selecció Natural i Fonaments de la Ciència
Charles Darwin: La Revolució de l'Evolució
Charles Darwin (1809-1882) era un naturalista. És un personatge que va contribuir significativament a la creació de moltes ciències gràcies al seu estudi de les espècies (no era antropòleg). Va aportar un canvi en la visió de les espècies tan revolucionari com el que temps enrere havia fet Copèrnic.
Les Dues Idees Clau de Darwin
- Teoria de l'Evolució
- Selecció Natural
Evolució i Preevolucionisme
Les explicacions preevolucionistes incloïen el creacionisme i el fixisme.
Definició de Selecció Natural
Idea segons la qual sobreviuen aquells individus més aptes per adaptar-se al seu entorn. És aquesta capacitat la que fa que quedin determinats individus. Les característiques que poden fer sobreviure una espècie es reprodueixen als descendents.
La Nova Perspectiva sobre l'Ésser Humà
Darwin va iniciar una perspectiva diferent sobre l'ésser humà. Tot el que feia referència a l'home pot ser estudiat partint de la idea de l'evolució i la supervivència. Tots som parents més o menys llunyans. Podem distingir entre avantpassats i parents. Estudiant l'evolució, ens situem dins de l'ordre dels primats i en busquem l'origen.
Conseqüències de la Teoria de l'Evolució
- Tots els éssers som parents.
- Tots tenim un avantpassat comú.
- L'home i els simis són els parents més propers.
La Ciència i la Metodologia Científica
La ciència més teòrica és la matemàtica.
Tipus de Metodologia
- Teòrica: Es basa en el raonament teòric.
- Experimental: Per avançar, recorre a l'observació.
Classificació de les Ciències
- Grau d'especialització: Genèriques i específiques.
- Aplicació: Especulatives i aplicades (que influeixen sobre la realitat).
Totes les ciències que utilitzen els coneixements per obtenir resultats són ciències aplicades. La ciència implica una possibilitat de controlar la realitat en el moment en què podem preveure o avançar científicament.
Antropologia i el Procés d'Humanització
Què és l'Antropologia?
L'antropologia és la ciència de l'home; l'home n'és l'objecte d'estudi. Té a veure amb tot allò que ocupen les ciències. Té una doble dimensió: biològica i humana estrictament cultural. L'espècie humana es mereix ser diferenciada de les altres.
Divisions de l'Antropologia
- Evolutiva: Estudia l'home en el context evolutiu per descobrir els seus trets específics.
- Cultural: Estudi científic de l'home operant cultures, observant els trets que el diferencien en les diferents cultures.
El Concepte d'Humanització
Només en formen part totes aquelles conductes culturals que hem après i en les quals els homínids han basat la supervivència de la seva espècie. Totes les espècies tenen una capacitat per aprendre. La diferència qualitativa és que els homínids hem fet, de les conductes apreses, la clau de la nostra supervivència.
Ens hem adaptat molt més a la Terra (la nostra espècie). Per tant, hi ha conductes que pertanyen als homínids, però l'Homo sapiens també en té, a més d'aquestes, unes altres. L'ús i transport d'eines és una conducta clau de la supervivència.
Fonaments del Coneixement Científic
La base de la ciència és la teoria, tot i que l'observació és molt important. Per avançar, cal formular hipòtesis per mitjà de l'observació per respondre a les seves verificacions. Obtenir, creuar i interpretar les dades recorre a l'observació.
Definicions Clau
- Ciència: Coses que passen sense que un les provoqui.
- Investigació: Recerca i observació.
- Classificació (Nivells d'especialització): Generals (Ex: demografia i geografia).
Àmbits de la Ciència
- Ciències Naturals
- S'ajusten a lleis molt precises. No hi intervé la voluntat. Són objectives.
- Ciències Humanes i Socials
- Allò que s'estudia són fets subjectius, depenen de la voluntat dels homes.
Dins de la història moderna, les ciències naturals van ser les primeres que es van desenvolupar (concretament la física). A partir del segle XIX, comencen a aparèixer àmpliament les socials.
Els esdeveniments humans sempre tenen un factor d'impredictibilitat, a diferència de les naturals, que utilitzen les matemàtiques. Els fenòmens que estudien les ciències socials, per tant, són més complexos i difícils d'explicar. Això fa que puguin estar sota sospita. Quan van aparèixer, es volien convertir en objectes científics que encara no s'havien pres com a ciència.
El Coneixement Científic
La ciència, entesa en el sentit general, és un coneixement metòdic (el coneixement vulgar és pura experiència). És un saber que s'ajusta al coneixement metòdic, ordenat, sistemàtic (diferenciat del vulgar) i objectiu d'una parcel·la o aspecte de la realitat que s'oposa al coneixement vulgar.
La ciència, tot i així, tracta diferents aspectes de la realitat, és a dir, s'ocupa de diferents àmbits. (No hem de confondre experiment amb experimentació).
Objectiu de la Ciència
La ciència és coneixement universal. El seu objectiu és establir les lleis segons les quals es comporten els seus àmbits d'estudi. Els fenòmens s'ajusten a certes lleis, segueixen certes regularitats i permeten preveure fets futurs. Ex: els economistes poden haver previst la crisi.
Coneixen regularitats i preveuen fets futurs: principis generals. En canvi, s'ajusten a qualsevol principi o llei. La ciència es basa en la raó i és radical. I recorre a l'observació en forma d'experiments o altres. Que es basi en la raó vol dir que ha de ser un saber que parteixi d'uns coneixements molt precisos. Recorren a l'observació, elaboren processos, recerques i en busquen conceptes per establir uns principis.
Observació Metòdica
S'ajusta a un mètode d'acord amb uns components, regles i principis que determinen els seus problemes.