Christine de Pizan: La Ciutat de les Dames i la Refutació de la Misogínia Medieval
Christine de Pizan (s. XIV) i la misogínia literària
A diferència de Joan Roig, Christine de Pizan critica la narració i la idea que les dones són dolentes i són el diable. Aquesta autora, vídua, amb tres fills, i òrfena de pare, va dedicar la seva obra a refutar aquests estereotips.
L'origen de "La ciutat de les dames"
La seva obra més coneguda, La ciutat de les dames, és precisament una refutació d'aquesta temàtica. Va sorgir a partir de l'angoixa que li va provocar la lectura d'una de les obres on més ferotgement s'ataquen les dones: el poema narratiu Les lamentacions de l'exmonjo Matheolus.
Anàlisi de l'assaig
Es tracta d'una obra històrica, un assaig que tracta la misogínia com a tema central, enfrontant-la de manera crítica. L'autora descriu la popularitat d'aquesta temàtica i analitza quan va començar a ser present en les obres dels filòsofs, teòlegs, etc.
La trobada amb "Les lamentacions"
Pel que fa a aquest fragment, se'ns presenta la protagonista llegint llibres fins que s'avorreix i en canvia a un altre. Decidida, s'apropa a la prestatgeria i de sobte li cau un llibre que desconeix. En obrir-lo, veu que s'anomena Les lamentacions de Matheolus.
Cal destacar aquesta imatge: mentre que nosaltres ens ho plantegem com una cosa sobrenatural, ella simplement diu que es troba un llibre. El que crida l'atenció és el títol, ja que per als lectors del s. XV era un llibre molt conegut. Es tracta d'un text poètic, explícitament misogin, que va ser molt famós i del qual se'n feien còpies des del s. XII.
La decisió d'escriure
Quan torna a llegir el llibre l'endemà, al principi li sembla repugnant i el deixa. Però s'adona que havia de fer alguna cosa al respecte i no el podia ignorar. S'adona que els autors que ella llegia i estudiava també utilitzaven la temàtica misògina. És per aquesta raó que decideix escriure La ciutat de les dames.
Paral·lelisme: Misogínia i Antisemitisme
A banda d'això, podem plantejar de manera automàtica un paral·lelisme històric i intel·lectual.
El cas de Hannah Arendt i Martin Heidegger
A l'Alemanya del s. XX, ens situem en la filòsofa Hannah Arendt, la qual era amiga del filòsof alemany més prestigiós, Martin Heidegger. Un dia, mentre estudiava, li van deixar un llibre d'un discurs antisemita.
Llavors li va passar el mateix que a Christine de Pizan: ella apreciava Heidegger, era el seu ídol, i va acabar adonant-se que era un dels majors nazis.