Ciceró: Pensament Polític, Obres i Caiguda de la República Romana
Ciceró i la seva visió política
En els discursos d’aquests anys (En favor de Sesti, de l’any 56 aC), Ciceró ja no aspira a la col·laboració de les antigues "classes", sinó al consens de totes les persones de bé, juntament amb els nobles, que són cridats a contribuir a la salvació de l’Estat. Ara s’apropa a Cèsar amb la intenció de guanyar-lo per a la "bona causa". En el De Republica, tracta sobre la doctrina de l’Estat i de les lleis: planteja la qüestió sobre la millor forma de govern i el millor ciutadà. L’Estat (res publica) és un afer de la incumbència del poble. El fonament de l’Estat és la justícia. Només admet el comandament exclusiu en cas de necessitat, intencionadament el designa aquí com a rector, no com a princeps.
Submissió a Cèsar i el cas Miló
Finalment, va haver d’acceptar la submissió a Cèsar: la dedicatòria de Cèsar a la seva obra De Analogia, el préstec de 800.000 sestercis, i el casament de la seva filla Túl·lia amb un partidari de Cèsar. Una nova decepció va ser la defensa sense èxit del seu amic Miló (En favor de Miló). Miló, que havia intentat acabar amb la banda terrorista de Clodi, va ordenar, després d’una baralla de carrer, l’assassinat de Clodi. Miló va ser jutjat, però els ànims escalfats van fer que Ciceró no pogués defensar adequadament el seu amic. Miló, en previsió de la condemna, es va exiliar a Marsella.
La guerra civil i el retorn a Roma
Roma s’encaminava cap a una nova guerra civil entre Cèsar i Pompeu. Ciceró no confiava en el poder de Pompeu i, a Cèsar, el veia com el destructor del seu ideal de República. Malgrat tot, va anar amb Pompeu i, després de la seva derrota a Farsàlia (any 48 aC), va retornar a Roma.
Reflexions sobre la llibertat: l'obra Brutus
A la seva obra Brutus, expressa la seva amargura davant el nou règim i elogia tots aquells que van viure en una època en què encara es podia parlar amb llibertat.
Últims anys, obres i la mort de Ciceró
Als discursos dels anys 46 i 45 aC, com és el cas d'En favor de Marcel, es dedica a implorar a Cèsar la indulgència envers alguns partidaris de Pompeu. L’any 46 aC es va divorciar i es va casar amb una rica hereva, potser per liquidar el deute amb Cèsar. Ciceró, dins del cercle de Cèsar, es dedica a lloar el "gran temps" passat amb obres com De Senectute i De Amicitia. La mort de Cèsar causa alleugeriment per a Ciceró, que aprofita la situació per atacar Marc Antoni i aconseguir que Octavi, hereu de Cèsar, el declarés enemic de l’Estat. Aquesta política s’expressa en una sèrie de discursos que el mateix Ciceró va anomenar en broma "Filípiques", tots contra Antoni. Antoni havia insistit en la proscripció de l’odiós enemic, i Octavi va haver de condescendir. Així, el 7 de desembre de l'any 43 aC, Ciceró va caure a mans de la banda d’Antoni, mentre fugia de Roma.