Cicles Empresarials, Maduració i Direcció Estratègica

Els Cicles d'Inversió de l'Empresa: Curt i Llarg

Quan engeguem una empresa, i mentre aquesta funcioni, necessitarem anar fent contínuament inversions de molt diversos tipus. Tot el que hi ha a l'empresa, absolutament tot, són inversions, ja que tot ha estat comprat no per ser consumit, sinó per produir, per generar més diners que els que va costar comprar l'actiu en si (aquest fet és el que converteix una despesa en inversió i un objecte en actiu, de fet). Tot i així, està clar que no és el mateix la inversió que un fa quan compra l'edifici on es trobaran les màquines, per exemple, que quan compra els envasos per ficar-hi el producte i vendre'l. No és el mateix, ni des del punt de vista del risc que s'està corrent, ni de com es recuperaran els diners que s'estan invertint.

El Cicle Curt (Actiu Corrent)

Quan un empresari compra qualsevol component de l'actiu corrent (per exemple, existències, és a dir, matèries primeres, comercials, envasos...) sap que recuperarà aquests diners molt ràpidament. Com que el cost de tot el que forma part del producte està inclòs al preu de venda d'aquest, només ha d'esperar a vendre el producte per recuperar tot allò que hi ha invertit. Això és el que anomenem cicle curt: el temps que triguem a recuperar els diners que hem invertit en actiu corrent, és a dir, el temps que passa des que comprem l'actiu corrent fins que cobrem els diners pel producte en què es converteix aquest actiu corrent.

El Cicle Llarg (Actiu No Corrent)

En canvi, quan l'empresari compra actiu no corrent (màquines, ordinadors per a l'oficina... qualsevol cosa que es quedi a l'empresa més d'un cicle productiu, podem dir), sap que trigarà molt més a recuperar aquests diners, ja que seria impossible intentar incloure tots aquests costos al preu del producte i recuperar-los ràpidament. El que fa és recuperar-los a poc a poc mitjançant el que anomenem amortitzacions. Del benefici que l'empresa treu de vendre els productes, una part es "guarda" per formar part del que anomenem fons d'amortització, una mena d'estalvi que intenta ser equivalent a la pèrdua de valor que tots els nostres actius a llarg termini (o no corrents) pateixen simplement pel pas del temps. Aquest procés s'anomena cicle llarg.

Període Mitjà de Maduració (PMM)

El període mitjà de maduració és el temps que generalment triga l’empresa a recuperar els diners que ha invertit en el procés productiu; és a dir, el nombre de dies de mitjana en què els elements d’actiu corrent completen una volta o cicle d’explotació.

Subperíodes que formen el Període Mitjà de Maduració

El PMM es compon dels següents subperíodes:

• Període Mitjà de Proveïment (PM_a): Nombre de dies que es guarda al magatzem la matèria primera esperant a ser utilitzada.
• Període Mitjà de Fabricació o Producció (PM_f): Nombre de dies que normalment es triga a fabricar els productes.
• Període Mitjà de Venda (PM_v): Nombre de dies que generalment es triga a vendre el producte una vegada fabricat.
• Període Mitjà de Cobrament (PM_c): Nombre de dies que es triga a cobrar les factures als clients.
• Període Mitjà de Pagament (PM_p): Nombre de dies que normalment es triga a pagar les factures als proveïdors.

Diferència entre PMM Econòmic i Financer

Per calcular el període mitjà de maduració es diferencia entre període mitjà de maduració econòmic i període mitjà de maduració financer.

• Període Mitjà de Maduració Econòmic (PMME): És el temps que dura tot el cicle d’explotació, des que es produeix l’entrada dels materials al magatzem fins que es cobren les factures i les lletres als clients.
• Període Mitjà de Maduració Financer (PMMF): És el temps que generalment l’empresa triga a recuperar els diners que ha invertit a comprar materials per a la producció. És el nombre de dies que ha de finançar totalment l’empresa.

Si l’empresa no paga les seves compres al comptat, durant uns quants dies pot treballar sense que hi hagi sortida de diners; és a dir, l’empresa rep finançament dels proveïdors mentre dura el període mitjà de pagament.

El Fons de Maniobra

El fons de maniobra és el conjunt de recursos que l’empresa necessita per finançar-se durant el període de maduració financer. Per això, com més curt sigui el període de maduració, més petit serà el fons de maniobra necessari.

Ha de ser positiu, ja que hi ha una part dels elements d’actiu corrent que ha de ser finançada per recursos permanents. Com més llarg sigui el temps que l’empresa trigui a recuperar la inversió en el seu cicle d’explotació, més gran serà també el fons de maniobra que necessita, i al revés.

Què és l'Estratègia Empresarial?

L’estratègia és el pla general d’acció per arribar a uns objectius. Una estratègia empresarial és una maniobra, una tàctica, un pla d’actuació que fa una empresa per assolir un objectiu.

Una estratègia és el conjunt de decisions que una empresa pot prendre sobre les actuacions que cal fer i sobre els recursos que pot utilitzar per dur-les a terme. Tot això pretén arribar a una sèrie d'objectius empresarials a diversos àmbits relacionats amb l’èxit. L’empresa necessita d’estratègies possibles tenint en compte uns objectius clau:

• Missió: Conjunt d’objectius que vol assolir en el present i quins factors essencials són necessaris per assolir l’èxit. La missió hauria de definir què hem de fer.
• Visió: Imatge del futur de l’empresa, com vol esdevenir a llarg termini i les metes que pretén aconseguir. La visió suposa la definició de què volem ser.
• Valors Corporatius: Principis ètics que fonamenten les pautes de comportament de l’empresa. Els valors configuren els principis de què creiem.

La Direcció Estratègica

La direcció estratègica és una manera de dirigir l'empresa, una manera que es basa a tenir en tot moment l'estratègia empresarial com a raó de ser de totes les decisions que es prenen. Es basa a considerar la missió bàsica de l'empresari decidir aquesta estratègia i implantar-la, aconseguint que tot el que es faci a l'empresa resulti coherent amb l'estratègia triada. Per descomptat, per aconseguir que l'estratègia tingui èxit, la feina de l'empresari comença per fer un treball profund d'anàlisi de la pròpia empresa i de l'entorn en què es desenvolupa i actua.

El Procés de la Direcció Estratègica

El procés de la direcció estratègica s’encarrega de garantir que l’estratègia es dugui a terme. És un procés format per tres etapes:

1. L'Anàlisi Estratègica

Aquesta fase inclou:

• Definició dels objectius.
• Avaluació dels recursos interns (recursos disponibles de l’empresa, saber les fortaleses internes i potenciar-les).
• Avaluació dels recursos externs (identificar elements de l’entorn que poden tenir influència).
• Anàlisi de l’entorn competitiu (estudi de la competència de l’empresa).

Dins l'anàlisi, considerem:

• Entorn (Econòmic, Polític, Tecnològic o Social): Conjunt d'amenaces que cal salvar.
• Capacitat Estratègica: Recursos de què disposa l’empresa i el conjunt de capacitats i competències. Es tracta de factors interns que expressen els punts febles que cal evitar i els punts forts que s’han de potenciar.
• Expectatives dels Promotors o Emprenedors: Propietaris o gestors defineixen de manera clara els objectius o metes que es poden assolir.

2. L'Elecció Estratègica

En aquesta etapa es decideix quin tipus d’estratègia es vol implantar. Es distingeixen tres nivells:

• Elaboració dels escenaris de futur (definir accions estratègiques per fer una projecció a curt/llarg/mitjà termini).
• Formulació de l’estratègia (establir concreció i determinació).
• Avaluació de les alternatives estratègiques (conjunt d’alternatives que es puguin implantar).

Els tipus d'estratègia segons el nivell són:

• Estratègia Corporativa: S’encarrega de prendre les decisions relacionades amb l’objectiu o abast global de l’empresa amb la intenció de satisfer les expectatives dels propietaris o dels gestors i afegir valor a les diferents àrees de l’empresa. (Afecten a tot, estratègies a llarg termini, globals, marc de diferència entre la resta).
• Estratègia de Negoci: Aspectes més concrets, dimensió temporal a mig termini. L'objectiu és fer competitiu el producte (quins preus, quines ofertes fer, quines fonts de finançament).
• Estratègia Operativa: Gestionar de manera eficient els recursos de l’empresa. Estratègies pensades per ser pràctiques, a curt termini (com estalviar en material, com simplificar un procés de producció, com obtenir un crèdit).

3. La Implantació de l'Estratègia

Consisteix a definir i planificar de quina manera s’ha d’aplicar l’estratègia de l’empresa pel que fa als recursos que cal destinar i a l’organització del procés, i definir un pla temporal de les accions estratègiques que cal desenvolupar.

Eines utilitzades:

• Eines Estratègiques: Planificació de l’execució de les estratègies fent servir el GANTT i PERT-CPM.
• Control Estratègic: Mesures correctores per millorar l’estratègia.

Avantatge Competitiu i Creació de Valor

Avantatge Competitiu

L'avantatge competitiu és el conjunt de característiques internes que l’empresa ha de desenvolupar per obtenir i reforçar una posició d’avantatge respecte a les empreses competidores.

Valor Afegit i Creació de Valor

El valor afegit és l’increment de valor que l’empresa incorpora mitjançant el procés productiu.

La creació de valor consisteix en la generació d’un valor afegit que pugui servir com a element crucial per assolir l’èxit d’una estratègia competitiva. És un dels motors més importants per poder assolir l’èxit d’una estratègia competitiva.

La Cadena de Valor

La cadena de valor empresarial, o cadena de valor, és un model teòric que permet descriure el desenvolupament de les activitats d’una organització empresarial generant valor al client final.

És una forma d’anàlisi de l’activitat empresarial amb l’objectiu d’identificar fonts d’avantatge competitiu a les activitats que generen valor. Es concreta en un conjunt de funcions que aporten valor als productes i serveis d’una empresa.

La cadena de valor és una eina analítica que consisteix a descompondre i analitzar totes les activitats que es duen a terme en una empresa per fabricar o vendre un producte. Així es pot estudiar l’aportació del seu valor i els costos, veure les fonts d’avantatge competitiu i definir les estratègies competitives més adequades per desenvolupar millor l’empresa.

En la cadena de valor s’incorporen:

• Activitats Primàries: Són l’essència de la contribució a la creació de valor de l’empresa.
• Activitats de Suport: Per si soles no aporten valor, però sustenten les primeres.

Tipus d'Estratègies Competitives (Estratègies de Negoci)

Les principals estratègies competitives són:

• Estratègia de Diferenciació: Oferir un producte diferent del dels competidors que sigui únic (permetent al client pagar més).
• Estratègia de Lideratge en Costos: Produir amb els costos més baixos possibles, oferint un preu inferior a la competència. L’empresa pot arribar a tenir molta demanda i mantenir el preu i beneficiar-se d’un marge comercial elevat.
• Estratègia d’Enfocament (o Segmentació): Centrar-se en un segment del mercat aplicant el lideratge en costos o la diferenciació. Si s'aplica el lideratge en costos, es poden obtenir marges comercials importants i produir amb costos baixos, però si s’aplica la diferenciació, es poden posar uns preus més elevats.

Si l’empresa fa una bona segmentació del producte, podrà crear un valor afegit prou atractiu per poder fer front a la competència. Un altre objectiu és expulsar la competència del mercat o reduir-la de manera dràstica, començant amb preus baixos. Inicialment, l’empresa tindrà pèrdues, depenent de la seva capacitat financera.

Anàlisi de l'Entorn Competitiu: El Model de les Cinc Forces de Porter

És necessari dur a terme una anàlisi externa de les forces competitives. Es tracta del model de les cinc forces competitives de Porter, que permet determinar l’èxit del negoci que es vol desenvolupar o aplicar.

1. Amenaces de Productes Substitutius: Dificultat que tinguin els clients per substituir el producte o uns costos elevats per fer-ho.
2. Amenaces de Nous Competidors: Serà més limitada en funció de l’existència de barreres d’entrada i barreres de sortida per als nous competidors.
3. Poder de Negociació dels Clients.
4. Poder de Negociació dels Proveïdors: Relacionat amb les operacions de compravenda.
5. Grau de Rivalitat amb els Competidors: Influït per l'estructura de la competència (molts competidors de poca dimensió) o el tipus de mercat, i pels costos fixos elevats (competidors més agressius amb la competència mitjançant els preus).