La ciutat i les seves funcions: definició i models urbans

La ciutat i les seves funcions

S'entén per urbanització el fenomen pel qual les ciutats creixen de manera accelerada en nombre, població i superfície. A continuació es presenten els criteris per definir una ciutat, les seves funcions principals, els tipus de plànols i les tipologies regionals i models urbans.

Criteris per definir una ciutat

Criteris quantitatius

• Espanya: es considera ciutat una població de més de 10.000 habitants.
• Estats Units: sovint es considera ciutat a partir de 2.500 habitants.
• Xina: criteris més estrictes, per exemple 100.000 habitants.

Criteris qualitatius

Qualitativament, es considera que una ciutat ha de tenir:

• Una gran densitat de població.
• Que la població treballi principalment en els sectors secundari i terciari.
• Que sigui un centre administratiu d'una regió.

Funcions dels espais urbans

Administrativa i de serveis

A les ciutats hi ha administracions públiques, oficines de les principals empreses i tota mena de serveis. Aquestes activitats tendeixen a concentrar-se al centre de la ciutat, en l'anomenat Central Business District (CBD).

Comercial

Hi ha comerços molt especialitzats al centre i grans magatzems repartits per la ciutat.

Residencial

Es produeix una certa segregació espacial en funció del nivell econòmic i del lloc de procedència. Els nuclis antics poden quedar degradats i ocupats per persones de renda baixa o ser rehabilitats i ocupar-se per persones amb alt nivell adquisitiu. Els eixamples eren zones residencials de les classes mitjanes i, a moltes ciutats, s'han convertit en zones de serveis; el preu de l'habitatge ha augmentat.

A la perifèria es poden distingir dos tipus principals: ciutats-dormitori, destinades a població de rendes baixes, i urbanitzacions destinades a rendes altes.

Industrial

L'activitat industrial s'ubica sovint a la perifèria de les ciutats, en polígons industrials i parcs tecnològics.

Plànols urbans

Tipus de trames i característiques:

Plànol irregular

Es troba a les parts antigues de les ciutats europees; correspon a ciutats preindustrials amb carrers estrets i irregulars.

Plànol radiocèntric

Està ordenat a partir d'un punt central del qual parteixen carrers en forma radial; sovint hi ha vies concèntriques per evitar el trànsit al centre. Exemples: París, Moscou.

Plànol octogonal

Carrers rectes que es creuen perpendicularment deixant illes de forma quadrada (retícula o quadrícula).

Tipus de regions urbanes

Hi ha diverses formes d'aglomeracions urbanes:

Àrea metropolitana

Conjunt format per una gran ciutat i les ciutats petites i mitjanes que l'envolten.

Conurbació

Presenta dos o més nuclis d'importància similar que s'han unit per creixement i contigüitat (per exemple, Liverpool–Manchester en alguns contextos).

Megalòpolis

Gran regió urbana on poden coexistir diferents àrees metropolitanes i conurbacions. Exemples: la costa est dels EUA i la regió Tòquio–Yokohama.

Models de ciutat

Ciutat jardí

Neix com a resposta a la ciutat industrial: habitatges unifamiliars aïllats amb jardí propi i un hort que permet certa autosuficiència alimentària.

Ciutat funcionalista o racionalista

Projectes que preconitzen la construcció de grans blocs amb l'objectiu d'alliberar una bona part del sòl per destinar-la a zones verdes.

Nota: aquest resum recull criteris quantitatius i qualitatius, funcions i models urbans clàssics per comprendre la complexitat i la diversitat de la ciutat moderna.