Classificació de les Accions Humanes: Ètica, Intenció i Teoria de l'Acció

Classificació de les accions humanes

1. Accions involuntàries o forçoses

Són aquelles que realitzem per força; el seu origen és fora de nosaltres i no hi contribuïm (per exemple, respirar aire).

2. Accions mixtes i voluntàries

• Accions mixtes: Les fem per por a un mal major. Nosaltres elegim fer-les o no, però no ens agrada fer-les (per exemple, llençar càrrega per la borda en un naufragi).
• Accions conscients: El subjecte les realitza amb la intenció d'arribar a una finalitat. L'ètica i el dret són sabers que tenen un interès per aclarir aquestes accions, ja sigui per lloar la conducta, censurar-la, decidir si és delictiva i mereix càstig, o si és indispensable per al subjecte.

La responsabilitat segons Aristòtil

Aristòtil parla de la ignorància culpable (per exemple, anar begut i atropellar algú). En aquests casos, el subjecte és responsable de les seves accions.

Elements de l'acció

• Intenció: És la inclinació a fer una cosa. Pot ser:
  • Inconscient: No se n'adona.
  • Conscient: Espontània (tenir gana) o assumida conscientment (comprar alguna cosa).
  Les intencions són inclinacions conscientment acceptades i són un element indispensable de l'acció.
• Fins i mitjans: Desitjos que ens proposem realitzar d'una manera conscient i explícita. Qualsevol acció que fem per obtenir un fi (per exemple, prendre un medicament per aconseguir la salut).
• Conseqüències: Es divideixen en diverses fases. Si en l'última fase hem aconseguit el que volíem, és el resultat. Poden ser previsibles o imprevisibles.
• Sentit: És el que ens permet comprendre per què passa una acció o per què s'ha desenvolupat d'una manera o d'una altra.

Acció social

L'acció social implica més d'un subjecte i el sentit depèn del comportament. Per comprendre-la, utilitzem la distinció de Habermas:

A. Acció teleològica

Utilitza els mitjans més oportuns calculant les conseqüències de la decisió:

• Instrumental: Basada en regles tècniques.
• Estratègica: Subjectes que interactuen recíprocament (Teoria de Jocs).

B. Acció comunicativa

Dos subjectes es comuniquen per poder coordinar els plans d'acció mútua i arribar a un enteniment. El parlant té unes pretensions de validesa que l'oient accepta implícitament:

• Intelligibilitat: Parlar amb transparència i coneixement perquè s'entengui.
• Veritat: El que es diu és cert.
• Correcció: Les regles són acceptades per tots i són correctes.
• Veracitat: Les raons que exposem i que ens porten a un lloc.