Tipus d'artefactes segons el grau de sofisticació
- Senzill – Complicat: Un artefacte és senzill si conté un nombre petit de parts o peces relacionades de manera mecànica i funcionalment evident. D’altra banda, és complicat si el seu nombre de parts o peces és gran i/o les seves relacions mecàniques o funcionals no són evidents.
- Simple – Complex: Un artefacte és simple si per a la seva realització són necessaris coneixements tècnics propis d’un únic àmbit. En cas contrari, l’artefacte és complex.
Valors o lògiques que determinen la forma d’un artefacte
- Funcionals: Valors o característiques relacionades amb la lògica que regula l’ús explícit i/o implícit de l’artefacte.
- Comunicatius: Valors o característiques relacionades amb la lògica que regula la capacitat de l’artefacte per comunicar la seva funcionalitat a l’usuari.
- Simbòlics: Valors o característiques relacionades amb la lògica que regula els significats no relacionats amb la comunicació de la funcionalitat.
- Productius: Valors o característiques relacionades amb la lògica que regula els processos productius de l’artefacte.
Dimensions de l’usuari a les quals ha d’atendre un artefacte
- Física: Dimensió estrictament material de l’usuari, el seu cos. Un artefacte de disseny ha d’adequar-se a la forma, sensibilitat, motricitat, etc., del cos dels seus usuaris. Les disciplines que ajuden el disseny a aconseguir artefactes adequats en aquest sentit són l’antropometria, l’ergonomia i la biomecànica.
- Psicològica: Dimensió psíquica individual de l’usuari. Un artefacte de disseny ha d’adequar-se a les necessitats i expectatives emotives i intel·lectuals pròpies de cada tipus d’usuari. Les disciplines que ajuden el disseny en aquesta finalitat són la psicologia, la psicobiologia, la psicologia de la percepció, les neurociències i els estudis de màrqueting.
- Cultural: Dimensió de l’usuari vinculada al seu context social, històric i cultural, és a dir, a la seva identitat col·lectiva. Un artefacte de disseny ha de respondre a les necessitats sorgides per la pertinença de l’usuari a una col·lectivitat determinada. Les disciplines que ajuden el disseny en aquesta tasca són la psicologia social, la sociologia, l’antropologia, la història i la semiòtica. Molt sovint la dimensió cultural interfereix en la dimensió psicològica individual.
