Classificació i Funcions dels Teixits Vegetals i Animals
Teixits de Sosteniment Vegetal
Aquests teixits proporcionen resistència mecànica a la planta i es caracteritzen per tenir parets cel·lulars molt gruixudes.
Col·lènquima
- Es troba en parts joves de les plantes llenyoses i en les plantes herbàcies.
- Format per cèl·lules vives amb parets cel·lulars gruixudes a causa del dipòsit de cel·lulosa.
Esclerènquima
- Es troba en òrgans adults que ja no creixen.
- Format per cèl·lules mortes amb parets molt engruixudes i dures.
- Tipus de cèl·lules: esclereides i fibres.
Teixits Secretors Vegetals
Elaboren substàncies de rebuig (excreció) o substàncies útils (secreció).
Teixits Secretors Externs
Es troben a l'epidermis i expulsen substàncies a l'exterior. Entre aquests destaquen:
- Els nectaris de les flors, que expulsen nèctar que atrau els insectes.
- Els hidatodes, a l'àpex de les fulles, que segreguen aigua per gutació.
- Els pèls urticants, que secreten substàncies irritants que provoquen inflamacions als animals.
Teixits Secretors Interns
Es troben a l'interior de la planta. Entre aquests destaquen:
- Tubs laticífers: Formats per una cèl·lula viva. Acumulen làtex, una mescla de sals minerals, aigua, olis, cautxú, etc.
- Canals resinífers: Cavitats allargades que acumulen resina a l'interior per defensar la planta enfront d'insectes i fongs (comuns en coníferes).
Teixit Epitelial (Epitelis)
Format per cèl·lules planes, cúbiques o cilíndriques. Es renoven constantment i estan fortament unides, sense espais intercel·lulars.
Epitelis de Revestiment
Recobreixen superfícies externes i cavitats internes. Poden ser monocapa, pluricapa o pseudoestratificats.
Epitelis Glandulars
S'encarreguen de secretar substàncies (glàndules exocrines o endocrines).
L'Origen de les Glàndules
Les glàndules es formen a partir de les cèl·lules dels epitelis de revestiment, que es divideixen i s'aprofundeixen en el teixit conjuntiu subjacent:
- Si mantenen contacte amb la superfície, formen una glàndula exocrina.
- Si no mantenen contacte, formen una glàndula endocrina.
Teixit Connectiu
Té una funció múltiple i està format per cèl·lules poc especialitzades. La seva funció principal és unir altres teixits.
Components del Teixit Connectiu
Matriu Extracel·lular
Formada per fibres (col·làgenes, elàstiques i reticulars) i substància fonamental (glucoproteïnes).
Cèl·lules
- Fibroblasts: De forma irregular i amb prolongacions. Produeixen les substàncies de la matriu.
- Histiòcits i Macròfags: Amb moviment ameboide, fagociten partícules estranyes.
- Mastòcits: Esfèriques, contenen grànuls citoplasmàtics amb substàncies que alliberen.
- Adipòcits: Emmagatzemen greix.
- Cèl·lules sanguínies (p. ex., limfòcits): Provenen de la sang i tenen funció defensiva (alliberen anticossos).
Tipus de Teixit Connectiu
- Teixit Connectiu Lax: És molt sensible i poc resistent. Serveix de suport dels epitelis i omple els buits entre els òrgans.
- Teixit Connectiu Dens: Té moltes fibres col·làgenes, és molt resistent i poc flexible. Forma els tendons.
- Teixit Connectiu Elàstic: Abundant en fibres elàstiques, proporciona gran elasticitat. Es troba en òrgans que es dilaten o s'expandeixen de manera habitual (vasos sanguinis, bronquis, etc.).