Classificació i Funcions dels Teixits Vegetals i Animals

Biologia8,19 KB

Teixits de Sosteniment Vegetal

Aquests teixits proporcionen resistència mecànica a la planta i es caracteritzen per tenir parets cel·lulars molt gruixudes.

Col·lènquima

  • Es troba en parts joves de les plantes llenyoses i en les plantes herbàcies.
  • Format per cèl·lules vives amb parets cel·lulars gruixudes a causa del dipòsit de cel·lulosa.

Esclerènquima

  • Es troba en òrgans adults que ja no creixen.
  • Format per cèl·lules mortes amb parets molt engruixudes i dures.
  • Tipus de cèl·lules: esclereides i fibres.

Teixits Secretors Vegetals

Elaboren substàncies de rebuig (excreció) o substàncies útils (secreció).

Teixits Secretors Externs

Es troben a l'epidermis i expulsen substàncies a l'exterior. Entre aquests destaquen:

  • Els nectaris de les flors, que expulsen nèctar que atrau els insectes.
  • Els hidatodes, a l'àpex de les fulles, que segreguen aigua per gutació.
  • Els pèls urticants, que secreten substàncies irritants que provoquen inflamacions als animals.

Teixits Secretors Interns

Es troben a l'interior de la planta. Entre aquests destaquen:

  • Tubs laticífers: Formats per una cèl·lula viva. Acumulen làtex, una mescla de sals minerals, aigua, olis, cautxú, etc.
  • Canals resinífers: Cavitats allargades que acumulen resina a l'interior per defensar la planta enfront d'insectes i fongs (comuns en coníferes).


Teixit Epitelial (Epitelis)

Format per cèl·lules planes, cúbiques o cilíndriques. Es renoven constantment i estan fortament unides, sense espais intercel·lulars.

Epitelis de Revestiment

Recobreixen superfícies externes i cavitats internes. Poden ser monocapa, pluricapa o pseudoestratificats.

Epitelis Glandulars

S'encarreguen de secretar substàncies (glàndules exocrines o endocrines).

L'Origen de les Glàndules

Les glàndules es formen a partir de les cèl·lules dels epitelis de revestiment, que es divideixen i s'aprofundeixen en el teixit conjuntiu subjacent:

  • Si mantenen contacte amb la superfície, formen una glàndula exocrina.
  • Si no mantenen contacte, formen una glàndula endocrina.

Teixit Connectiu

Té una funció múltiple i està format per cèl·lules poc especialitzades. La seva funció principal és unir altres teixits.

Components del Teixit Connectiu

Matriu Extracel·lular

Formada per fibres (col·làgenes, elàstiques i reticulars) i substància fonamental (glucoproteïnes).

Cèl·lules

  • Fibroblasts: De forma irregular i amb prolongacions. Produeixen les substàncies de la matriu.
  • Histiòcits i Macròfags: Amb moviment ameboide, fagociten partícules estranyes.
  • Mastòcits: Esfèriques, contenen grànuls citoplasmàtics amb substàncies que alliberen.
  • Adipòcits: Emmagatzemen greix.
  • Cèl·lules sanguínies (p. ex., limfòcits): Provenen de la sang i tenen funció defensiva (alliberen anticossos).

Tipus de Teixit Connectiu

  • Teixit Connectiu Lax: És molt sensible i poc resistent. Serveix de suport dels epitelis i omple els buits entre els òrgans.
  • Teixit Connectiu Dens: Té moltes fibres col·làgenes, és molt resistent i poc flexible. Forma els tendons.
  • Teixit Connectiu Elàstic: Abundant en fibres elàstiques, proporciona gran elasticitat. Es troba en òrgans que es dilaten o s'expandeixen de manera habitual (vasos sanguinis, bronquis, etc.).


Imagen


Descarregar

PDF Word HTML