Classificació i Processos de Fabricació dels Plàstics
Examen
Termoplàstics
Aquests plàstics tenen les propietats següents:
- Es deformen per la calor.
- Se solidifiquen en refredar-se.
- Es poden processar uns quants cops sense que perdin les propietats, és a dir, són reciclables.
Polietilè (PE)
N'hi ha dos tipus: polietilè d'alta densitat (HDPE) i polietilè de baixa densitat (LDPE). Sura a l'aigua i és resistent a la corrosió.
Aplicacions: Contenidors, aïllants elèctrics, canonades, ampolles, pel·lícules, joguines i bosses d'escombraries.
Poliestirè (PS)
No sura a l'aigua i és transparent, inodor, insípid i relativament fràgil.
Policarbonats (PC)
No suren en l'aigua i són transparents, amb unes propietats químiques, elèctriques i tèrmiques excel·lents. Són dues-centes vegades més resistents que el vidre.
Niló
És un polímer termoplàstic, més fort que qualsevol fibra natural i molt flexible.
Aplicacions: Mitges, teles de paracaigudes i coixins de seguretat.
Termostables
Aquests plàstics sofreixen un procés anomenat tractament quan se'ls modela i dóna forma aplicant-hi pressió o calor. Durant el procés, les cadenes polimèriques s'entrecreuen.
El resultat és un plàstic rígid i més resistent a les temperatures que els termoplàstics, però també més fràgil. No es poden reciclar aplicant-los calor.
Fenols (PF)
Es fan servir com aïllants i són molt resistents a la corrosió química.
Aplicacions: Dispositius elèctrics, adhesius i mànecs d'estris de cuina.
Polièster
És un polímer termostable, adequat per combinar amb cotó i llana.
Aplicacions: Camises, vestits i bruses.
Processos de Fabricació
Emmotllament per Bufatge
Aquesta tècnica es fa servir per fabricar ampolles, recipients i peces buides. Aquest és el procés:
- Es parteix d'una peça de plàstic tubular que s'anomena preforma. La preforma s'escalfa i, a continuació, el motlle s'obre per la meitat, s'hi introdueix la preforma i es tanca.
- Després, s'insufla aire a pressió i es modela el plàstic amb la forma interior del motlle.
- Finalment, el motlle s'obre i s'expulsa la peça.
Emmotllament per Compressió
Aquest sistema permet fabricar peces molt grans, però no gaire complicades, com els davantals dels automòbils. Aquest és el procés:
- Es parteix d'una preforma compacta, generalment un termostable.
- S'aplica pressió i calor a la preforma, i això dóna lloc a un entrellaçat de les cadenes del polímer o reacció de tractament, que permet formar un sòlid uniforme, rígid i homogeni.
- Un ressort o motlle empeny la peça i l'extreu del motlle.
Emmotllament al Buit
Aquesta tècnica és adequada per modelar peces de no gaire gruix. Es parteix d'una planxa molt fina de material plàstic, que s'introdueix i se superposa sobre el motlle. Aquest és el procés:
- Unes làmpades infraroges escalfen la planxa plàstica a la part superior, mentre que a la part inferior s'aplica el buit.
- La pressió atmosfèrica empeny el plàstic, de manera que s'enganxa a les parets i acaba agafant la forma del motlle.
Filatura
Aquest és un procés habitual per obtenir els fils de les fibres tèxtils sintètiques amb les quals s'elaboren tota mena de peces de vestir. Aquest és el procés:
- El polímer en pols s'introdueix en un recipient amb condicions de pressió i temperatura altes. Per obtenir fils ben fins, s'obliga el polímer fos a sortir per un broc de forats múltiples.
- El polímer es refreda mitjançant un raig d'aire o bany en líquid.
- Els fils s'estiren i, després, es bobinen.