El clima a Espanya: Factors geogràfics i tipus de temps
Tipus de temps a la Península Ibèrica
Temps de l'oest i pas de fronts
En altura, el corrent en jet circula en trajectòria zonal. En superfície, dona lloc al temps de l'oest, caracteritzat per borrasques atlàntiques i fronts. És més freqüent a les estacions d'equinocci i a l'hivern, amb temperatures relativament suaus i precipitacions abundants a l'oest.
Temps del sud-oest i del sud
En altura, el corrent dibuixa un tàlveg a l'Atlàntic. En superfície, es dona una borrasca profunda. El vent és humit, reescalfat per la base i molt inestable. És molt freqüent a la tardor i l'hivern, produint temperatures més altes i pluges generalitzades.
La gota freda o DANA
En altura, el jet dibuixa un tàlveg sobre la península que pot arribar a separar-se del corrent principal i individualitzar una borrasca sobre les costes mediterrànies, cantàbriques i el sud-oest peninsular. Es tracta d'una borrasca d'aire molt fred que baixa a la terra i obliga l'aire càlid a ascendir; això provoca precipitacions molt fortes.
Temps càlid i estable
En altura, el jet circula amb trajectòria zonal alta o descriu una dorsal sobre l'Atlàntic. En superfície, l'anticicló de les Açores canalitza l'aire. A l'estiu, el temps és calorós i sec a l'interior, i calorós i humit al litoral.
Factors geogràfics del clima
Latitud i situació geogràfica
La situació a la zona temperada de l'hemisferi nord fa que hi hagi dues estacions ben diferenciades (estiu i hivern) i dues estacions de transició. Degut a la proximitat de dues grans masses d'aigua (oceà Atlàntic i mar Mediterrània) i entre dos continents (Europa i Àfrica), es produeix un lloc d'encreuament de dues masses d'aire diferents. La influència del mar a la península és escassa perquè és un territori ample, amb costes poc retallades i un relleu muntanyós, la qual cosa provoca diferències climàtiques clares entre la zona oberta al mar i el nucli de terres interiors.
La influència del relleu en el clima
El relleu influeix a través de diversos elements:
- L'altitud: fa disminuir la temperatura 0,5 graus cada 100 m i fa augmentar les precipitacions quan l'aire es refreda i es condensa.
- La disposició: facilita o dificulta la penetració de la influència marina i de determinades masses d'aire. El sistema muntanyós costaner frena la influència marina i dificulta l'entrada d'aire del nord i del sud.
- L'orientació: de les vessants muntanyoses crea precipitacions orogràfiques i l'efecte föhn.
Factors termodinàmics
Espanya està situada en una zona temperada on la circulació atmosfèrica està regida pel corrent en jet, un fort corrent d'aire d'estructura tubular oest-est. Quan la velocitat del corrent disminueix de 150 km/h, aquest produeix ondulacions (jet ondulat) que provoquen altes precipitacions. La superfície està regida per centres d'acció: zones de pressions altes i baixes.
Pressió atmosfèrica i masses d'aire
- Pressió atmosfèrica: és el pes de l'aire sobre una unitat de superfície; es mesura en mil·libars i es representa en isòbares.
- Tipus de centres: els anticiclons (zones de pressions altes) i les borrasques (zones de pressions baixes).
- Masses d'aire: porcions d'aire amb característiques concretes. Espanya rep masses fredes àrtiques i polars, o càlides tropicals, que poden ser humides o seques.
- Els fronts: superfícies que separen dues masses d'aire diferents.