Colometa i l'existencialisme: llibertat, narrador i simbolisme dels coloms

Sartre i la llibertat de la protagonista

b. Sartre, ideòleg de l'existencialisme, creu que no estem predeterminats abans de néixer, sinó que som nosaltres qui creem el nostre propi destí voluntàriament i que som responsables del que nosaltres mateixos fem. Creus que la protagonista és lliure de prendre les seves pròpies decisions o creus que s'ha vist arrossegada per les circumstàncies? Justifica-ho amb exemples de la novel·la.

Crec que s'ha vist arrossegada moltes vegades per les situacions. Una d'aquestes seria quan va haver d'anar-se'n fora de la seva ciutat per culpa de l'exili. Ella no volia marxar, però a causa de les circumstàncies ho va haver de fer.

Una altra situació seria que en Quimet moltes vegades li deia el que havia de fer sense que ella hi estigués d'acord; però, malgrat això, ella obeïa sense queixar-se.

El narrador i l'estil de l'obra

3. El narrador i l'estil d'obra. Quin tipus de narrador té la novel·la? Quines característiques aporta aquest tipus de narrador a l'estil de l'obra?

És un narrador protagonista. El personatge principal és el que, en primera persona, ens parla del que li passa i del que li ha passat. Es troba a mig camí entre el relat autobiogràfic i el monòleg interior. No hi ha narrador extern (escriptura parlada).

Ambdós recursos s'expressen en primera persona; volen eliminar completament qualsevol tipus d'intermediari i busquen el contacte directe amb el lector. A més, l'escriptura parlada (temporalment, l'explicació és en passat) no ha de tenir una organització forçosament lògica i pressuposa un destinatari, que en aquest cas és mut, però existeix. La Natàlia —Colometa— parla amb algú, li explica la seva vida.

Característiques del narrador protagonista

• Primera persona: immediatesa i subjectivitat.
• Tonalitat autobiogràfica: barreja de memòria i reflexió.
• Ús del monòleg interior: accessibilitat als pensaments íntims.
• Absència d'un narrador extern: proximitat al lector.

Els coloms com a leitmotiv de la novel·la

4. Comenta el paper dels coloms com a leitmotiv de la novel·la

Els coloms són un símbol de la vida de la protagonista amb els seus marits. A la primera etapa, amb Quimet, representen el pessimisme i l'angoixa: inici dels grans problemes (personals i històrics), element de subordinació. A la segona etapa, amb l'Antoni, representen la transformació del símbol en optimisme i bellesa; reviu el record com un somni. El primer marit que va tenir li va canviar el nom i sempre li deia «Colometa», ja que a ell li agradaven molt els coloms.

Li agradaven tant que a la seva casa n'hi havia molts, però era la Natàlia qui els acabava cuidant. Fins que es va cansar de fer-ho i en va anar matant alguns.

Casualment, quan va matar l'últim colom que quedava a la seva casa, en Quimet va morir. Els coloms s'associen tradicionalment amb l'ànima; a la novel·la surt aquesta relació entre la mort del darrer colom i la de Quimet.

Quan va passar el temps, la valoració que fa la protagonista dels coloms va canviar.

Interpretacions segons les etapes vitals

• Primera etapa (Quimet) — Pessimisme: Els coloms es mostren neguitosos, angoixats perquè estan tancats al colomar, com la vida de la Colometa.
• Segona etapa (Antoni) — Optimisme: La Natàlia recorda els coloms com si fossin un somni, amb una valoració més positiva i esperançadora.