Comerç Internacional: Avantatges, Organismes i Integració Econòmica

1. Comerç Internacional

L'exportador és qui lliura béns i serveis a un país estranger, mentre que l'importador és qui els rep.

El territori duaner és una zona geogràfica on hi ha lliure circulació de mercaderies.

El comerç internacional es fa en divises, qualsevol moneda que no sigui la pròpia del país.

1. L'avantatge comparatiu

Avantatge absolut: Avantatge d'un país sobre uns altres en la producció per comptar amb determinats factors (terra, clima, qualificació de treballadors...).

Avantatge comparatiu: País que té un cost d'oportunitat menor en produir un bé o servei. És més eficient quan es dedica al que sap fer millor. Sense tenir avantatges absoluts, un país es pot veure beneficiat pel comerç internacional si tria bé la seva especialització.

1.2. Organismes Internacionals

• Organització Mundial del Comerç (OMC): Elimina els aranzels entre països.
• Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE): Objectiu: liberalitzar progressivament els moviments de capitals i de serveis.
• Fons Monetari Internacional (FMI): Procura mantenir els tipus de canvi entre les diferents monedes i subministrar la liquiditat necessària als països membres.
• Banc Mundial (BM): Té com a missió combatre la pobresa.

1.3. Tipus de Relació Econòmic-Comercial entre Països

La integració econòmica és el procés d'unió de mercats que té com a objectiu la formació d'espais supranacionals més competitius i eficients que el d'origen.

• Bilateralisme: Acords comercials entre països establerts de manera no genèrica.
• Àrea de lliure comerç: Desaparició d'aranzels entre els membres.
• Unió duanera: Aranzel comú respecte a la resta de països.
• Unió econòmica (Mercat comú): Lliure circulació de capitals i/o treballadors.
• Unió econòmica i monetària: Mercat comú amb una moneda única.

1.3.1. Unió Europea (UE) i Unió Monetària (Zona Euro)

• Unió econòmica: 27 estats membres: Alemanya, França, Itàlia, Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Gran Bretanya, Irlanda, Dinamarca, Grècia, Espanya, Portugal, Àustria, Finlàndia i Suècia, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Lituània, Letònia, Estònia, Xipre, Malta, Romania i Bulgària.
• Unió econòmica i monetària (zona euro): No pertanyen voluntàriament, malgrat complir amb els criteris de convergència, Gran Bretanya (lliura esterlina), Dinamarca i Suècia (corones). D'aquesta manera poden controlar la seva política monetària i canviària. També pertanyen: Eslovènia, Eslovàquia, Xipre i Malta.

Avantatges UE:

Pels estats:

• Més disciplina pressupostària
• Lleis més avançades
• Més poder de negociació enfront de tercers
• Desenvolupament d'activitats conjuntes

Per les empreses:

• Menys costos
• Més especialització
• Millors preus i més qualitat
• Menys incertesa gràcies a una moneda forta com l'euro

Pels treballadors:

• Més possibilitats de formació i treball.

Inconvenients UE:

• Desequilibris regionals: Les zones més poblades i industrials atreuen més inversions.
• Interdependència en l'eurozona: Els problemes d'un país arrosseguen a un altre per la moneda única.
• Pèrdua de sobirania: Tant en política exterior com en política monetària.
• Detriment de la competència
• Polarització del comerç: A causa de que aquest augmenta amb els membres, però disminueix amb la resta del món.