Comerç Internacional: Conceptes, Proteccionisme i la Unió Europea

El Comerç Internacional

El comerç serveix per a obtenir béns i serveis dels quals un país no disposa. Es distingeix:

• L’exportador és qui lliura béns i serveis a un país estranger.
• L’importador és qui els rep.

Si aquest intercanvi es produeix dins un territori duaner, es parla de comerç internacional. Si es produeix fora, es parla de comerç exterior.

Un territori duaner és una zona geogràfica on hi ha lliure circulació de mercaderies i que no té per què coincidir necessàriament amb les fronteres polítiques d’un país.

Les Divises

El comerç internacional es fa en divises, qualsevol moneda que no sigui la del propi país. La peculiaritat és que no totes les monedes valen el mateix, per això s’estableix un tipus de canvi entre monedes.

Beneficis del Comerç Internacional: L'Avantatge Comparatiu

La teoria de l’avantatge comparatiu diu que els països s’especialitzen en béns i serveis que produeixen millor que els altres.

Proteccionisme vs. Lliure Comerç

Tot i la teoria de l’avantatge comparatiu, hi ha certs béns que cap país no vol deixar de produir per no dependre massa de l’exterior. Per aquestes i altres raons, els governs limiten l’entrada de certs productes estrangers; d’això se’n diu proteccionisme.

El proteccionisme és el conjunt d’actuacions que tenen per objecte restringir l’entrada de productes estrangers per a protegir els interessos nacionals.

El contrari d’això és el lliure comerç.

Organismes de Cooperació Internacional

Després de la Segona Guerra Mundial, la tendència ha estat de crear organismes que fomentessin la cooperació internacional tant política com econòmica. La més important és l’Organització de les Nacions Unides (ONU), que té molts organismes dependents:

• Organització Mundial del Comerç (OMC).
• Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).
• Fons Monetari Internacional (FMI) i Banc Mundial (BM). Solen concedir préstecs.

La integració econòmica és el procés d’unió de mercats que té com a objectiu la formació d’espais supranacionals més competitius i eficients que els d’origen.

Graus d'Integració Econòmica

Hi ha diferents graus d’integració econòmica, de menys a més unió (és acumulatiu):

• Comerç preferencial: Dos o més països acorden reduir aranzels.
• Àrea de lliure comerç: Desaparició d’aranzels.
• Unió duanera: Afegeixen aranzels comuns davant tercers països. Exemple: Mercosur.
• Mercat comú: Afegeixen lliure circulació de capitals i/o treballadors. Exemple: Comunitat Andina.
• Unió econòmica i monetària: Afegeixen moneda, polítiques econòmiques i monetàries comunes. Exemple: Unió Europea.

La Unió Europea: Un Cas d'Integració Avançat

La Unió Europea és un cas d’integració econòmica avançat que ha evolucionat des d’un mercat comú fins a una unió econòmica i monetària. Característiques essencials:

• Aranzel duaner comú enfront de tercers països.
• Lliure circulació de persones, mercaderies i capitals.
• Moneda i política econòmica comunes.

Procés de Construcció de la Unió Europea i l'Eurozona

Els orígens de la UE es troben en la Comunitat Econòmica Europea (1957), quan Bèlgica, França, els Països Baixos, Itàlia, Luxemburg i la República Federal d’Alemanya van decidir formar un mercat comú. Amb els anys, s’hi van anar unint altres països (per exemple, Espanya el 1986), fins a l’any 1993, que es va fundar la Unió Europea.

L’any 2002, va néixer la moneda comuna (€) i, amb ella, la Unió Econòmica i Monetària. Finalment, el 2020, el Regne Unit va decidir, per referèndum, sortir de la Unió Europea.

Diversitat a la UE: Schengen i Eurozona

Tot i que la Unió Europea estigui formada per 27 estats, no tots utilitzen la moneda comuna o no tots funcionen igual, ja que hi ha acords bilaterals que transformen el mapa d’acords:

• Espai Schengen: Espai que uneix diferents països europeus per eliminar les fronteres. Molts països de la UE hi són, però n’hi ha d’altres que no (Irlanda). De la mateixa manera, hi ha països que no són de la UE, però sí de l’Espai Schengen (Suïssa).
• Zona Euro: Països de la UE que usen l’euro (€). Espanya, França, Grècia…
• Estats de la UE pendents d’entrar a la Zona Euro: Polònia, Bulgària…
• Estats de la UE sense euro: Dinamarca i abans el Regne Unit.
• Estats no de la UE, però que utilitzen l’euro de forma oficial: Andorra, Ciutat del Vaticà…
• Estats no de la UE, però que utilitzen l’euro de facto (sense acord): Montenegro i Macedònia del Nord.

Avantatges de la UE

Per als països

• Més control pressupostari.
• Lleis més avançades i consensuades.
• Més poder de negociació enfront de tercers països.
• Projectes comuns ambiciosos, impossibles de fer per separat.

Per a les empreses

• Menys despeses, sobretot d’aranzels.
• Més especialització en certs sectors, tot i que això també pot tenir inconvenients.
• Millors preus i qualitat fruit de la competència.
• Moneda forta.

Per als treballadors

• Més possibilitats de formació i treball fruit de la lliure circulació.

Inconvenients de la UE

• Desequilibris regionals: Les zones més poblades i industrialitzades atrauen més inversió que les altres.
• Pèrdua de sobirania: Formar part de la UE implica consensos entre els països que sovint obvien l’opinió de la ciutadania. Això passa amb el Banc Central Europeu, que pren decisions sobre l’euro sense tenir en compte els interessos de cada país.
• Interdependència: Els problemes d’un país poden afectar fàcilment un altre. Sovint això ha suposat rescats com els de Grècia (2015) perquè el país no caigués en fallida i afectés el conjunt de la UE. Tot i això, se’ls va obligar a complir unes condicions molt dures per a la ciutadania.
• Detriment de la competència: A les petites i mitjanes empreses els costa més competir.
• Polarització del comerç: Es multiplica el comerç dins la UE, però disminueix fora.