Comerç Internacional: Teories, Impactes i Estructura

Comerç Internacional

Aproximacions teòriques al comerç internacional

Teoria ortodoxa

Afirma que el comerç internacional sempre comporta creixement. Pensadors del segle XIX, com Ricardo, i del segle XX, com els neoclàssics, la van defensar.

Crítiques a la teoria ortodoxa

• Economies externes
• Caràcter imperfecte de la competència
• Contingut tecnològic
• Diferenciació del producte
• Lliurecanvisme amb un mínim de proteccionisme

Els ortodoxes creien que el comerç internacional genera competència, i això és bo per al desenvolupament tecnològic i el creixement. El comerç internacional incrementa la gamma de productes i augmenta el benestar. Depenent de l'estructura productiva i del tipus de productes, ha quedat demostrat que no sempre és així.

Teoria del Comerç Internacional

Vincle entre comerç, creixement i desenvolupament.

Impactes positius del comerç internacional

• Competència → Millor assignació de recursos → Creixement econòmic → Desenvolupament de capital
• Millora de la productivitat → Més tecnologia → Creixement econòmic → Desenvolupament de capital
• Més gamma de productes de consum → Benestar → Desenvolupament de capital

Impactes negatius del comerç internacional

• Estructura del comerç (nacional): tipus de producte i estructura productiva
• Reassignació de recursos (regional): distribució dels beneficis i dels costos de l'obertura comercial

Estructura del Comerç Internacional

1. Participació regional

Països desenvolupats i països subdesenvolupats (especialització productiva). Desigual participació: a partir del 1953, fort creixement dels països emergents (semiperifèria).

Països desenvolupats

Creixement del comerç intraindustrial: comercialització de productes del mateix sector entre països. Els beneficis són més alts. No segueix la teoria de l'avantatge comparatiu.

Característiques: El comerç entre els països desenvolupats és un comerç intra-sectorial, amb tecnologies similars. També és un comerç intensiu en tecnologia, amb més valor afegit, i beneficis més alts.

Països subdesenvolupats (perifèria)

Es manté l'especialització en un producte per a l'exportació. Diferències en les estratègies preses i, per tant, més o menys evolució. Estratègies d'industrialització per substitució d'importacions (ISI) i d'industrialització per substitució d'exportacions (ISE) a la perifèria. Deteriorament de la Relació Real d'Intercanvi (Preu exportacions > Preu importacions). Molta concentració geogràfica.

Diferències significatives entre països subdesenvolupats: Mentre que uns països evolucionen (semiperifèria, economies asiàtiques), els altres es mantenen constants en la seva posició en el comerç internacional (Amèrica Llatina i economies africanes). Aquesta asimetria es deu a les diferents estratègies emprades per cada país.

Diferents formes d'inserció a l'economia mundial: Vinculades al patró d'especialització productiva i exportadora, estratègies d'industrialització perifèrica i deteriorament de la relació real d'intercanvi.

2. Qui/què exporta/produeix cadascú?

Països desenvolupats: Productes manufacturats (químics, tecnologia, teixits). Productes diversificats.

Països perifèrics: Combustibles i minerals. Poca diversificació. Molta especialització productiva.

Malaltia holandesa (maledicció dels recursos): Al principi, va bé tenir un recurs abundant, però, a la llarga, acaba creant dependència, i això no és gens bo. Aquests països perifèrics s'han anat especialitzant molt en un sol producte i ara són molt dependents de la seva exportació. És millor diversificar l'economia. Si no ho fas, endarrereixes tecnològicament el país i perds competitivitat.

3. Relació Real d'Intercanvi (RRI)

Serveix per veure si el país guanya o no amb el comerç internacional.

RRI = Preu exportacions / Preu importacions

A partir d'aquesta relació, es pot veure si el país hi surt guanyant o no amb el comerç internacional i què passa quan varien els preus de les importacions i de les exportacions.

Si millora RRI → Preu exportacions > Preu importacions

Si empitjora RRI → Preu exportacions

Exportadors de primeres matèries

Al llarg del segle XIX, hi ha hagut una tendència a la baixa dels preus de les matèries primeres. Aquesta tendència és estructural. Tendeix a caure perquè aquests productes tenen una elasticitat de renda molt baixa. A aquests països exportadors de matèries primeres i productes agrícoles els ha anat malament, ja que la baixada de preus ha empitjorat la seva RRI. La tendència a la baixa dels preus de les matèries primeres dels països emergents ha beneficiat la RRI dels productes manufacturats; per tant, el centre ha guanyat i la perifèria ha perdut. A partir del 2000, hi ha un canvi de tendència i pugen els preus de les matèries primeres a causa de la gran demanda dels països emergents, i que aquests produeixen manufactures a baix preu, i això fa baixar el preu global d'aquestes. Això provoca que els països del centre perdin i els perifèrics guanyin. Problemes de les matèries primeres: molta inestabilitat en els preus, ja que varien molt, i els països dependents pateixen molt per aquestes fluctuacions.

4. Comerç intraregional (comerç dintre de cada regió)

Els països desenvolupats tenen grans taxes de comerç intraregional; en canvi, els països subdesenvolupats tenen molt poc comerç intraregional (no tenen mercat interior i són dependents del mercat exterior).

Comerç bilateral

Abans dels anys vuitanta, predominava el comerç entre els països rics. A partir dels noranta, hi ha un increment del comerç entre països rics i pobres, d'aquí surten els emergents, encara que predomina el comerç entre països rics. L'índex de Gini és del 0,8, gairebé al màxim. Això vol dir que hi ha molta desigualtat en el comerç (el 25% dels països exportadors tenen el 90% de totes les exportacions, que són els països desenvolupats).