Plató: Naturalisme social. Impossibilitat de l’autosuficiència i de l’individualisme. Necessitat de col·laboració i el repartiment de funcions.
Mill: Naturalisme social. Tendència espontània i natural de l’ésser humà a viure en societat i contemplar els interessos dels demés. Valoració de l’individualisme i respecte de la llibertat personal.
Posició de l’individu dins l’estat
Plató: L’Estat per sobre de l’individu. Defensa de l'ordre i la justícia per sobre de les llibertats i drets personals. Analogia entre ànima i ciutat. Estamentalisme: productors, guardians, governants. Estaments socials determinats pel naixement: innatisme, predestinació social, societat tancada.
Mill: L’individu per sobre de l’Estat. Defensa de les llibertats i drets individuals per sobre de l’ordre de l’Estat. No fa partició de l'ànima i deixa en mans de cadascú el decantar-se per una professió o altra. Meritocràcia contra estamentalisme (antic règim). Igualtat d’oportunitats. Circulació social. Societat oberta.
Àmbit públic/privat
Plató: Comunitarisme (abolició de la propietat privada). Desaparició de les famílies, els fills propietat de l’Estat. Control de l’opinió, la informació i les arts. Establiment de la censura.
Mill: Defensa de la propietat privada com un dret natural (Locke). Potenciació de les llibertats associades a la vida privada.
Pedagogia
Plató: Educació especialitzada, currículums separats. Educació en mans de l’Estat.
Mill: Creu que és important que es promogui l'obligatorietat de l’ensenyament, independentment de la classe social de cada persona.
Funció de l’estat
Plató: L’Estat controla tots els aspectes de la vida social i personal. La funció de la llei és vetllar pel bé comú, amb independència del bé particular. Sacrificar la felicitat individual per la col·lectiva. Racionalisme social.
Mill: La funció de l’Estat és la protecció dels drets i del benestar dels ciutadans. El benestar d’un individu està en relació al benestar de la totalitat de la societat (hedonisme col·lectiu). Estat mínim: mínima intervenció de l’Estat en la vida privada.
Forma política de l’estat
Plató: Aristocracisme: Filòsof-rei. Antidemocràcia: La democràcia és una de les formes injustes de govern perquè deixa les decisions en mans dels ignorants. Utopisme: Idea d’un estat perfecte i que no canvia.
Mill: Democràcia parlamentària. Estat del benestar basat en el principi del màxim benefici per al màxim nombre de persones. Necessitat de potenciar el criteri polític dels ciutadans (educació-informació). Atenció al perill de les majories (tirania de la majoria). Progressisme: influència dels ideals de la Il·lustració.
