Comparativa Filosòfica: Locke, Mill i Nietzsche

Comparativa: Locke vs. Nietzsche

Tendència

• Locke: Empirista.
• Nietzsche: Vitalista.

Epistemologia

• Locke: Percebem la realitat a través de l’experiència, que és el substrat de les nostres idees, les quals fonamenten el coneixement.
• Nietzsche: Confia en els sentits com a font de coneixement, però no podem empresonar les experiències en idees o conceptes. Només podem captar la realitat mitjançant metàfores.

Món exterior

• Locke: Pressuposem l’existència d’un món exterior com a causa de les nostres sensacions, però no és un coneixement evident, sinó més aviat probable.
• Nietzsche: Només existeix un món: el de la vida. La realitat és pur esdevenir i no té sentit buscar-ne evidències; no en podem tenir un coneixement objectiu.

Postura política i Estat

• Locke: S’oposa a l’absolutisme monàrquic, defensa la monarquia parlamentària, la divisió de poders i justifica l’Estat mitjançant un pacte entre individus.
• Nietzsche: Crític amb demòcrates i socialistes; defensa l’individualisme i rebutja l’Estat.

Comparativa: Mill vs. Nietzsche

Tendència

• Mill: Utilitarista i liberal.
• Nietzsche: Vitalista.

Moral

• Mill: L’utilitarisme és una ètica constructiva que es pot fonamentar sobre principis racionals, empíricament contrastats (mètode inductiu).
• Nietzsche: Realitza una crítica a la fonamentació de la moral buscant l’origen etimològic dels conceptes «bo» i «dolent» (mètode genealògic).

Plaer i Utilitat

• Mill: Rebutja el dolor; la felicitat implica plaer. Allò útil és el que ens fa feliços, i el valor moral resideix en les accions concretes i els seus resultats.
• Nietzsche: No rebutja el dolor, ja que forma part de la vida i permet extreure’n energia de superació.

Crítica a la moral

Nietzsche critica la moral utilitarista de Mill:

• Per a Nietzsche, primer hem de qualificar la persona: si és noble, el que fa està bé.
• L’home noble actua espontàniament, mentre que l’esclau és fred, calculador i preveu les conseqüències.
• Nietzsche considera que basar la moral en el benefici o la utilitat és propi de «plebeus» i de la «moral de l’últim home», ja que manca de capacitat creadora.