Comparativa de Filòsofs: Plató, Descartes i Epicur segons Mill

Plató i la Justícia

Plató uniformitza la societat a partir del seu plantejament de les tres classes d'individus i fins i tot s'atreveix a donar receptes per delimitar què ha de fer cadascú i què ha de rebre en compensació. La justícia és relativa, no absoluta; històrica, no eterna; depèn del grau de civilització d'una societat i de les seves institucions. Al contrari que Plató, que proposa un model de justícia etern i universal, Mill defensa una visió més flexible i contextualitzada.

Descartes i l'Ontologia

Segons Mill, no podem afirmar l'existència de Déu a partir del coneixement de la raó. Al contrari, el coneixement racional no pot demostrar la seva existència, i fins i tot s'atreveix a demostrar la inexistència de Déu (trilema teològic, segons el qual aquestes tres proposicions són incompatibles: (1) Déu és infinitament bo, (2) Déu és omnipotent i (3) el mal existeix).

• Parlar de l'existència de Déu només té sentit en funció de la utilitat social que tingui afirmar-ho. Mill proposa un model de religió aprofitant l'aspiració natural de l'home a un ideal de perfecció i a la unió amb els seus semblants.
• L'ètica no pot definir-se apel·lant a fets o realitats transcendents o a priori, com la raó natural o sobrenatural. L'ètica utilitarista parteix de la realitat dels sentiments dels individus i de la recerca de la felicitat.
• A diferència de Descartes, tota acció és bona en proporció a la seva tendència a promoure la felicitat, i dolenta en proporció a la seva tendència a produir el contrari de la felicitat.
• Mill entén per felicitat el plaer i l'absència de dolor; per infelicitat, dolor i privació de plaer. Per a Descartes, l'avaluació de la bondat d'una acció s'ha de fer a partir de principis racionals i en relació a la Idea de Déu.

Epicur i l'Ètica

• En qüestions ètiques, igual que l'epicureisme, Mill parteix dels conceptes d'utilitat i plaer. Els desigs o la sensació de plaer i l'absència de dolor són els principis que mouen les nostres accions.
• Igual que per Epicur, tota acció és bona en proporció a la seva tendència a promoure la felicitat, i dolenta en proporció a la seva tendència a produir el contrari de la felicitat. Per felicitat s'entén plaer i absència de dolor; per infelicitat, dolor i privació de plaer.