Comprendre les Actituds i la seva Influència en la Conducta

Actituds: Definició i Funcions

Actituds: Avaluació més o menys intensa i favorable o desfavorable d’un objecte d’actitud, incloent coses, persones o aspectes del món social. Les actituds s'aprenen i es desenvolupen en les dimensions cognitiva, afectiva i conductual. Les respostes actitudinals són aquelles coses apreses en les diferents dimensions i són pensament, sentiments i conducta.

Funcions de les Actituds

• Funció instrumental/adaptativa/utilitària: Orienten cap a determinades interaccions amb objectes.
• Expressar pròpies conviccions i afirmar relacions significatives: Ens permet definir-nos i autoexpressar-nos.
• Funció defensiva: Ens protegeix de conèixer veritats desagradables.
• Organitzar/donar consistència als estímuls que ens envolten: Ofereix oportunitats de coneixement econòmic.

Interinfluències: Actituds i Conducta

Actituds a Conducta

• Pressions situacionals (normes, imprevists, etc.): L'impacte d'actitud a conducta (AàC) és més gran.
• Pressions temporals: Afavoreixen la correspondència AàC.
• Experiència directa: Les actituds aquí tenen més impacte en el comportament.
• Intensitat i identitat social: Directament proporcionals a la influència sobre el comportament.
• Automonitorització: És inversament proporcional a la relació AàC.

Conducta a Actituds

• Dissonància CàA no justificada.
• Dissonància entre decisions.
• Sobrejustificació i autopercepció.

Equilibri Cognitiu i Persuasió

Equilibri Cognitiu: Es desitja consistència entre actituds i conductes. Les relacions confortables són més resistents al canvi, mentre que les relacions desbalancejades són més obertes al canvi.

Persuasió: Estratègia d'influència social en la qual es defensa una posició i es presenten arguments que donen suport. Tàctiques: ruta central (elements sistemàtics per estimular pensament favorable) i ruta perifèrica (impulsos que desencadenen acció sense massa elaboració). El comunicador amb credibilitat i atractiu és clau.

Disonància Cognitiva (Festinger)

Es produeix quan: La persona percep importància per al jo en les discordàncies (comprometre visió positiva de si mateix). Es percep llibertat d'acció i s'accepta responsabilitat de la contradicció. Quan hi ha una excitació física incòmoda, atribuïda a l'acció. Es tendeix a reduir: 1. Canviant actituds i conductes (fer-les coherents). 2. Adquirint informació confirmatòria. 3. Trivialitzant la situació.