Comunitats Lingüístiques, Contacte i Literatura Catalana: Segles XVI-XVIII

Altres llengües estrangeres2,99 KB

Comunitats Lingüístiques i Plurilingüisme

Una comunitat lingüística és monolingüe per naturalesa: els individus d'un mateix territori parlen la mateixa llengua. Els estats monolingües són l'excepció; la regla són els estats plurilingües. A Europa només n'hi ha tres (Portugal, Islàndia, Albània). La majoria d'estats s'han format agrupant nacions diferents amb llengües diferents. Un estat plurilingüe pot identificar-se amb totes les llengües que s'hi parlen per igual i atorgar-los la mateixa consideració.

Llengües en Contacte

Si es parla en un estat monolingüe com en un plurilingüe, la llengua no està mai aïllada. Per unes determinades raons (migració, qüestions polítiques, veïnatge...), viu en contacte amb altres sistemes lingüístics. Aquest contacte provoca interferències en tots els àmbits, que en alguns casos poden resultar molt positives, ja que es pot produir un enriquiment mutu d'ambdues llengües.

Evolució Literària Catalana (Segles XVI-XVIII)

Decadència Literària

Decadència és el període de la nostra literatura que abasta des del segle XVI fins al segle XVIII. Aquesta època es caracteritza per la disminució de l'ús de la nostra llengua com a llengua culta i per una minva de qualitat, quantitat i originalitat.

Renaixement

Renaixement és el període que va des del darrer terç del segle XV fins a l'inici de la segona meitat del segle XVI. Representa la generalització a tota Europa de l'humanisme, basat en el principi clàssic.

El Teatre del Renaixement

Teatre: Aquest gènere és on millor es pot observar el procés de substitució lingüística de les nostres llengües pel castellà. Les obres estan escrites en castellà o són bilingües. Les característiques d'aquest teatre són el realisme, l'esperit satíric i el caràcter popular.

  • Joan Ferandis d'Heredia: Obra "La Vesita" (1524).
  • Lluís Milà: Obra "El Cortesano" (1535).

La Poesia del Segle XVI

La poesia del XVI va seguir quatre tendències:

  1. Continuació de la tradició medieval, especialment Ausias March.
  2. Persistència de l'anomenada escola satírica valenciana i de la poesia religiosa de certàmens.
  3. Renovació mètrica a fi de donar cabuda a les noves influències vingudes d'Itàlia.
  4. Poesia popular i tradicional.
Autors Destacats
  • Pere Serafí (1505 - Barcelona, 1567): Poeta i pintor conegut com "Lo Grec". La seva obra fusiona elements medievals i renaixentistes.
  • Joan Timoneda (1510 - 1583): Va publicar el cançoner de diversos autors titulat "Flor d'enamorats", que conté 277 poemes, 54 dels quals escrits en valencià.

Descarregar

PDF Word HTML