Les Concepcions de la Veritat: Formal, Absoluta i Relativa

Concepció Formal de la Veritat

La concepció formal de la veritat és una concepció que entén la veritat com la no contradicció, que no es contradiguin les idees que formen l'enunciat. També vol dir la no contradicció entre enunciats diferents, i la no contradicció entre el que diu l'enunciat i el conjunt d'idees de la teoria en què s'inclou aquest enunciat. Per a aquesta teoria, un enunciat és vertader si les seves idees no són contradictòries, i si respecta les lleis i les idees de la teoria a la qual pertany. És una concepció que entén la veritat com la correcció formal dels enunciats o sistemes d'enunciats. El que diuen aquests autors és que una proposició és vertadera quan la seva estructura és correcta; és a dir, quan està ben construïda. També, aquesta concepció no té en compte la seva correspondència amb els fets, només té en compte la coherència interna de l'enunciat. És una concepció que no es basa en l'experiència, és una concepció que no recorre als fets sinó que només es basa en l'anàlisi intel·lectual dels enunciats.

Concepció Absoluta de la Veritat

La concepció absoluta és una concepció que considera que la veritat ha de ser necessària i objectiva. Per això diuen que ha de tenir un caràcter únic i ha de ser total. La veritat per a aquests autors ha de ser universal. Ha de ser el mateix per a tothom i per sempre. Els partidaris d'aquesta concepció defensen que la veritat ha de ser independent de les circumstàncies. Per tant, ha de ser independent del subjecte, del lloc on es formuli, i ha de ser també independent de l'època. Els partidaris pensen que la veritat ha de tenir un caràcter objectiu, això vol dir que per a aquests autors la veritat existeix en ella mateixa, la veritat en aquests autors és la manera real de ser de les coses. La veritat no pot ser un predicat variable, és una característica de l'enunciat. Té existència real i objectiva i independent del subjecte i de les circumstàncies.

Concepció Relativa de la Veritat

És una concepció que nega que la veritat pugui ser única i total. Considera que no hi ha veritats universals ni necessàries. Per a ells, la veritat té sempre un caràcter parcial i variable i per això, la veritat per a ells depèn de les circumstàncies, és a dir, depèn dels subjectes que l'afirmen (**subjectivisme**). També depèn de l'època i del lloc (**circumstàncies socioculturals**). Aquests autors defensen també que la veritat està en constant discussió. Per això sempre està en progrés, va evolucionant i no la podem assolir mai de manera absoluta i definitiva. Els partidaris d'aquesta concepció defensen que la veritat està en funció del coneixement humà. La veritat és relativa als diferents nivells del coneixement que podem anar assolint. També diuen que la veritat és una recerca del sentit. Els partidaris d'aquesta concepció consideren que la veritat mai pot ser una cosa fixa. Mai pot ser una cosa existent en ella mateixa. La veritat és un predicat variable, és a dir, la veritat és una característica que els subjectes assignem als enunciats depenent d'elements molt diversos:

• Depenent del sistema en què se situen.
• Del moment històric (**veritat com a procés**).
• També diuen altres autors que la veritat depèn de la perspectiva o des del punt de vista en què ho mirem (**perspectivisme**).