El Concepte de Delicte i Desviació: Anàlisi Criminològica i Drets Humans
El Delicte: Prohibició, Infracció i Tendències Humanes
El delicte consta de dos elements fonamentals: la prohibició i la infracció. Perquè no existís el delicte, caldria que no hi hagués prohibicions i que ningú estigués disposat a infringir-les.
La Dualitat Humana: Impuls i Norma
En l'ésser humà coexisteixen dues tendències oposades: el component impulsiu i el component normatiu. Aquest últim no es troba en els animals, ja que posseeixen mecanismes inhibitoris, i ens trobem en l'àmbit de la cultura.
El Concepte de Delicte: Evolució i Definició
Variació del Concepte de Delicte en el Temps i l'Espai
El concepte de delicte ha tingut una variació significativa en el temps i l'espai. També pot canviar en el cas de l'aplicació i del subjecte. Per exemple, actualment els monarques gaudeixen de furs especials. Factors com l'ètnia, el sexe i l'edat varien el concepte. No obstant això, hem d'afirmar que la qualitat de subjecte coincideix cada cop més amb la de l'ésser humà.
La Definició Jurídica i el Repte d'un Concepte Universal
Un altre problema crucial és el de definir el delicte. Els codis penals, normalment en algun dels seus primers articles, ens proporcionen una definició o concepte de delicte. Aquest seria el concepte jurídic o formal. El Codi Penal espanyol el defineix en el seu article 10: «Són delictes o faltes les accions i omissions doloses o imprudents penades per la Llei». Així, és possible trobar un concepte de delicte universal?
Criminologia, Desviació i Drets Humans
El Delicte com a Objecte d'Estudi Criminològic
Si la criminologia accepta que un dels seus objectes d'estudi, el delicte, i, per tant, la definició de qui és criminal, depèn dels valors socials i polítics predominants en un moment i lloc determinats, és impossible que pugui arribar a ser mai una ciència.
Pensadors com Garofalo, Durkheim i diversos sociòlegs nord-americans intentaren solucionar aquest problema, cadascun amb un punt de vista diferent.
La Desviació Social: Definició i Crítica
D'aquí en va sortir el terme desviació. Giner en dona una definició: «desviació de qualsevol tipus de conducta que no encaixa en les normes d'un sistema social determinat». Becker defensa que és creada per la societat.
Els desviats són delinqüents, però també ho són: hippies, drogaddictes, persones pobres, malalts mentals, etc. El problema de definir la desviació presenta els mateixos problemes que el de delicte; així, la seva neutralitat és igual de falsa.
Béns Jurídics i Necessitats Fonamentals
Respecte al bé jurídic a protegir, cal dir que cada sistema polític protegeix certs béns, però tots n'han de protegir uns de comuns. Així, Herman i Schwendinger proposaven que totes les persones havien de ser proveïdes d'uns requisits essencials, que anomenaven drets, com ara: vestit, vivenda, menjar, etc.
Baratta també ho comenta, i fou el primer a parlar dels drets humans. Dos anys més tard, Lola Aniyar de Castro insisteix en aquesta direcció, que intenta omplir de contingut les necessitats reals fonamentals mitjançant una taula de necessitats bàsiques i les seves concomitants culturals.