Conceptes Bàsics d'Economia: Escassetat, Necessitats i Agents

Economia

L'economia és la ciència que s'ocupa de la manera com s'administren i s'aprofiten uns recursos escassos per a satisfer les necessitats humanes.

L'escassetat econòmica és la sensació de carència de recursos en relació amb les necessitats de les persones.

• És universal, ja que ens afecta a tots.
• És relativa, perquè existeix en la mesura que la quantitat de recursos disponibles és insuficient en relació amb les necessitats que hi ha.

Idees clau d'economia:

• Escassetat econòmica
• La necessitat de triar: els individus administren els recursos per obtenir el màxim profit possible.

El cost d'oportunitat és el valor, mesurat o no en diners, d'allò al qual es renuncia en prendre una decisió.

La necessitat és el desig de satisfer alguna cosa de la qual es manca.

• Necessitats primàries: imprescindibles, lligades a la condició humana.
• Secundàries: més prescindibles, augmenten el benestar.

Amb els béns (materials) i els serveis (immaterials) es satisfan les necessitats humanes.

Es classifiquen segons:

• La seva funció: béns de consum (satisfan les necessitats humanes de manera directa) i de capital (ho fan indirectament, com eines o diners).
• El seu grau d'escassetat: s'anomenen lliures els que són il·limitats. Són econòmics tots els que tenen un preu pel fet de ser útils, escassos i transferibles.
• El seu grau de transformació: intermedis (els que encara no poden satisfer necessitats) i finals (els que ja estan preparats).
• L'accés als béns: públics (cap persona n'és exclosa) o privats (el seu ús es limita a un grup de persones).

Activitats econòmiques:

• Consum: les famílies, amb un cert pressupost, han de decidir com repartir els seus ingressos per satisfer les seves necessitats.
• Producció: les empreses han de decidir quins són els béns a elaborar i els recursos per aconseguir-los.
• Distribució: és el nexe ideal entre la producció i el consum de béns i serveis, ja que no serviria de res produir béns i serveis si després no es posen a l'abast del consumidor.

Els decisors de l'economia

• Consumidors: agrupats en famílies o economies domèstiques, decideixen quins béns i serveis volen consumir per a satisfer millor les seves necessitats.
• Empreses: prenen decisions sobre la producció i la distribució de béns i serveis a canvi d'un benefici.
• Sector públic: format per diverses administracions públiques amb l'objectiu d'assolir el màxim benestar per a la població.

Els consumidors decideixen qüestions relacionades amb el consum tenint en compte:

• Les preferències: davant de dos o més productes, escolliran el que s'adapti millor a les seves exigències (millor marca, més barat, etc.).
• El nivell d'ingressos: tot i tenir clares les preferències, a vegades s'ha de tenir en compte el nivell de renda en comptes d'aquestes.

Les empreses busquen:

• Maximitzar el benefici.
• Estabilitzar-se i créixer.
• Respectar els valors mediambientals i socials - RSC = responsabilitat social corporativa (integració voluntària de les empreses envers les preocupacions socials i mediambientals).
• Generar ocupació i riquesa a la zona d'influència.

El sector públic actua aplicant el criteri d'autoritat que li confereixen les lleis i no està sotmès al mercat. Tres àmbits:

• Administració local.
• Administració autonòmica.
• Administració central.

El sector públic està format per l'Administració (estatal, autonòmica i local), les empreses públiques i els organismes autònoms (sense afiliació política, com la Seguretat Social o el Servei Públic d'Ocupació Estatal, antic INEM).

Un model econòmic és una representació gràfica simplificada que il·lustra o prediu el comportament d'una realitat molt més complexa.

Microeconomia: se centra en el comportament individual de cadascun dels agents econòmics i en les seves interrelacions.

Macroeconomia: estudia el comportament global de l'economia com a resultat de la interacció dels agents econòmics.

Economia positiva: es limita a descriure la realitat del que passa, com si es tractés de la caixa negra d'un avió.

Economia normativa: és el conjunt de teories, opinions o previsions que generen les dades de l'economia positiva.