Ritme: Combinació de figures de durada que s'expressen gràficament (rodona, fusa, negra).
Pulsació: Velocitat del ritme, batec intern de la música.
Compàs: Espai entre dues línies divisòries o trencat inicial que s'escriu després de la clau. El numerador indica la quantitat de figures i el denominador el tipus de figura. Compassos binaris, ternaris o quaternaris. Els cops de pulsació es representen amb una ratlleta vertical. Compassos simples i compostos.
Melodia: Combinació de notes musicals (do, re, mi, fa, sol...).
Clau: Símbol gràfic que es col·loca a l'inici del pentagrama i dona nom a la línia on es col·loca.
Procediment lectura clau de sol: Ascendent per línies: mi, sol, si, re, fa; o espais: fa, la, do, mi.
Alteracions: Signes gràfics que modifiquen els sons naturals: # (sostingut) apuja un semitò, b (bemoll) baixa un semitò, bequadre anul·la les alteracions.
Armadura: Grup d'alteracions que s'escriuen a l'inici del pentagrama després de la clau.
Interval: Distància entre dos sons.
Sons enharmònics: Sons que tenen més d'un nom.
Harmonia: Component vertical que s'expressa gràficament superposant un so sobre un altre per sonar alhora.
Grau: Posició que té cada so gràficament. Nombres: tònica (primer grau), subdominant (4t grau), dominant (5è grau). Són els sons tonals, l'esquelet de la música.
Procediment construcció acord: Triada a partir d'un so greu, superposem dues terceres en ordre ascendent.
Timbre: Instrument que utilitzem a l'hora d'interpretar o veu humana. Gràficament, al marge esquerre del pentagrama abans de la clau. La veu humana es divideix en femenines i masculines, de greu a agut: baix, tenor, contralt i soprano (tessitura infantil). La solmització es fa a partir de sol, mi, anant ampliant la tessitura.
Forma i Gènere Musical
Forma: Estructura que el compositor dona a una obra, expressada gràficament amb lletres. Quatre tipologies de cançons infantils:
Binària: 2 elements melòdics.
Ternària: 3 elements.
Reexpositiva: Melodia que es repeteix, comença i acaba igual.
Rondó: Alterna un tema principal amb altres secundaris que mai es repeteixen.
Gènere: Classificació segons la intenció del músic en crear l'obra:
I Perspectiva: Música religiosa (litúrgia, actes d'església) o música profana.
II Perspectiva: Música comercial o tradicional a l'abast del públic, lleugera (cançó de moda) o folklòrica (utilitza recursos de la tradició), música de culte (formació musical específica per gaudir-ne plenament).
III Perspectiva:
Música descriptiva: Sense utilitzar paraules, dibuixa un element natural.
Música programàtica: S'inspira en una estructura extramusical (exposició de quadres).
Música dramàtica: Acció teatral i paraula.
Música pura: No pretén res fora de la pròpia música.
Textura: Manera en què el compositor presenta diferents melodies:
Textura monofònica: Melodia sense acompanyament.
Textura homofònica: Més d'una melodia amb el mateix ritme.
Textura polifònica: Més melodies amb ritmes diferents.
