Conceptes Clau de Climatologia i Geografia a la Península Ibèrica
Conceptes Clau de Climatologia i Geografia
Clima oceànic: Correlació d'elements atmosfèrics pròpia de la cornisa cantàbrica i quadrant NO peninsular, caracteritzada per cels predominantment nuvolosos, precipitacions abundants i ben repartides durant l'any sense cap mes àrid per sota de 30mm, amb temperatures suaus, estius frescos i hiverns moderats.
Clima subtropical: Correlació d'elements atmosfèrics pròpia de les Illes Canàries, situades a una zona de contacte entre les influències tropicals i temperades. A les zones altes poden superar els 1000mm als vessants exposats als alisis humits. Les temperatures són càlides tot l'any i l'amplitud tèrmica escassa.
Continentalitat climàtica: Incidència climàtica consistent en la manca d'influx marítim sobre les terres interiors de la península ibèrica, especialment a la Submeseta Nord i Sud i la depressió de l'Ebre. La conseqüència més evident és que el clima mediterrani interior adopta trets de continentalitat, amb una intensificació de l'amplitud tèrmica anual.
Desertització: Progressiva degradació i desaparició de la coberta vegetal i pèrdua de la capa fèrtil del sòl d'un territori, circumstàncies agreujades per l'escassetat i irregularitat de les precipitacions, estacionalment torrencials.
Sequera: Període perllongat sense precipitacions o amb precipitacions no significatives. A les latituds de la península solen anar acompanyades d'elevades temperatures i intenses insolacions. El clima mediterrani peninsular i insular pateix llargues sequeres estivals.
Ibèria argilosa: Àrea de la península ibèrica constituïda per materials dipositats al final de l'Era Terciària i durant l'Era Quaternària en les grans conques sedimentàries i que encara no han estat afectats per plegaments ni fractures. Composta per materials sedimentaris poc resistents com argiles, margues i guixos que omplen les depressions del Guadalquivir, Ebre, Duero, i curs mitjà de Tajo i Guadiana.
Meseta: Gran altiplà que ocupa l'espai central de la península ibèrica i la meitat de la seva superfície. Està formada per materials paleozoics per l'orogènia herciniana, després erosionats, fracturats i inclinats cap a l'Atlàntic per l'orogènia alpina i, recoberta per sediments més moderns. Unitat morfoestructural d'altitud mitjana elevada (+-650) i de relleu poc homogeni.
Modelat càrstic: Formes orogràfiques derivades de l'activitat dels diferents agents erosius sobre materials calcaris especialment sensibles a la dissolució química per l'acció de l'aigua. Donen lloc a paisatges molt accidentats en superfície, en què abunden les clivelles i les perforacions (Lluc), i també en profunditat, en què són freqüents les cavitats i calcificacions (Coves del Drac, Manacor).