Conceptes clau del relleu i la hidrografia de la península Ibèrica

Cabal relatiu → Quantitat d’aigua (volum) que circula pel llit d’un riu en relació amb l’extensió de la seva conca receptora.

Revinguda → Gran crescuda d’un riu, que pot desbordar-se i provocar desastres. És habitual a la zona mediterrània en èpoques de pluges fortes i concentrades en un curt espai de temps.

Estiatge → Període en el qual el cabal d’un riu arriba al seu nivell més baix. Habitualment es produeix a l’estiu, com en el cas dels rius mediterranis.

Torrent → Curs d’aigua intermitent, que només porta aigua quan plou de manera abundant. A la zona mediterrània, poden provocar inundacions en èpoques de pluges fortes i concentrades en un breu període de temps.

Endorreisme → Vessament dels corrents d’aigua a la mar o a l’oceà, com passa amb les grans xarxes hidrogràfiques espanyoles.

Exorreisme → Fenomen que consisteix en què la xarxa hidrogràfica no té sortida a la mar.

Albufera → Llacuna d’aigua salada o salabrosa, generada en platges baixes amb arenes dipositades pels corrents marins i separada de la mar per un cordó litoral. Tenim la de València, la d’Alcúdia, la de Maó…

Solana → Part de la muntanya on hi toca el sol.

Obaga → Part de la muntanya on no hi toca el sol.

Orogènies i relleu

Orogènia herciniana → Es va produir a l’era primària o paleozoica. Dels mars que cobrien la major part de la península van sorgir les serralades hercinianes, formades per granit, pissarra i quarsita, i el massís hespèric.

Orogènia alpina → L’orogènesi és el conjunt de processos de formació de muntanyes. L’orogènia alpina és el procés de formació de relleus terrestres per plegament, aixecats pel xoc de les plaques africana i euroasiàtica durant l’era terciària.

Relleu volcànic → Propi de les Illes Canàries. Es va originar a l’era terciària, quan l’orogènesi alpina va trencar els fons de l’Atlàntic i, a través de les seves escletxes, van ascendir grans masses de roques volcàniques que van donar lloc a les illes.

Les àrees geològiques de la península Ibèrica

Ibèria argilosa → L’àrea argilosa està constituïda per materials sedimentaris poc resistents (argiles, margues i guixos), dipositats a finals de l’era terciària i en la quaternària. Comprèn les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir, entre altres.

Ibèria calcària → L’àrea calcària està formada per sediments de l’era secundària plegats durant la terciària. La roca predominant és la calcària, una roca dura que es fragmenta formant esquerdes o diàclasis, però que es dissol fàcilment amb l’aigua de la pluja. Tot això dona lloc a un relleu càrstic.

Ibèria silícica → Està integrada per roques antigues de les eres precambriana i primària. Es troba majoritàriament a l’oest peninsular: Galícia, la província de Lleó i Extremadura… La roca que predomina és el granit.