Conceptes Clau del Relleu de la Península Ibèrica: Geologia i Formació

Depressió: Conques i fosses prealpines enfonsades

Són conques o fosses prealpines enfonsades formades en l’era terciària, que es van reblir de sediments, principalment argilosos i calcaris. En l’actualitat constitueixen relleus horitzontals o suaument inclinats perquè l’orogènesi posterior no els va afectar.

Ibèria Argilosa: Roques sedimentàries terciàries i quaternàries

Està integrada per roques sedimentàries de les eres terciària i quaternària. Es localitza en les conques de les àrees septentrionals i meridionals de la Meseta, en les depressions de l’Ebre i Guadalquivir, en àrees enfonsades i en les planes costaneres mediterrànies. La roca predominant és l’argila i presenta un relleu bàsicament horitzontal.

Ibèria Calcària: Estructura de la Z invertida

Està integrada per roques de l’era secundària plegades en l’era terciària. La localització forma una Z invertida que s’estén per:

• Els Prepirineus
• Les Muntanyes Basques
• El sector oriental de la serralada Cantàbrica
• La serralada Ibèrica
• Part de la serralada Litoral Catalana
• La serralada Subbètica

La roca predominant és la calcària.

Ibèria Silícica: Roques antigues i granit

Està integrada per roques antigues de les eres precambriana i primària. Es localitza a l’oest peninsular i presenta ramificacions a:

• La part occidental de la serralada Cantàbrica
• El Sistema Central
• Les Muntanyes de Toledo
• Sierra Morena

També es troba on queden restes de massissos antics. La roca predominant és el granit, una roca cristal·lina i rígida.

La Meseta: Unitat fonamental del relleu peninsular

Unitat fonamental del relleu peninsular, és una plana elevada situada entre 600 i 800 metres d’altitud. Es va formar a l’era primària per l’erosió de l’antic Massís Hespèric, sorgit en l’orogènesi herciniana. En l’era terciària, la Meseta va ser deformada i destruïda en gran part durant l’orogènesi alpina.

Modelat Càrstic: Formes topogràfiques en zones calcàries

Conjunt de formes topogràfiques de les zones calcàries on les roques són molt dures, es fracturen formant clivelles i es dissolen fàcilment amb l’aigua. L’àrea calcària a Espanya es localitza en forma de Z invertida i s’estén pels Prepirineus, les Muntanyes Basques, el sector oriental de la serralada Cantàbrica, la serralada Ibèrica, part de la serralada Litoral Catalana i la serralada Subbètica.

Modelat Glacial: L'impacte del glacialisme quaternari

Conjunt de formes topogràfiques afectades pel fenomen del glacialisme durant l’era quaternària. Va afectar les serralades més altes, com:

• Pirineus
• Serralada Cantàbrica
• Sistema Central
• Serralada Ibèrica
• Sierra Nevada

Modelat Litoral: Formes topogràfiques costaneres

Conjunt de formes topogràfiques pròpies de les franges costaneres, condicionades pel relleu interior, que dóna lloc a accidents molt variats. El modelat litoral peninsular és predominantment rectilini, excepte les costes gallegues.

Relleu Volcànic: L'origen de les Illes Canàries

Conjunt de formes que presenta la superfície terrestre com a resultat de l’acció dels volcans. Les Illes Canàries són d’origen volcànic de l’era terciària. Arran de l’orogènesi alpina, es va trencar el fons de l’Atlàntic i, a través de les seves fractures, van ascendir grans masses de roques volcàniques que van donar lloc a les illes.

Orogènia Alpina: Transformació del relleu peninsular

Procés de formació de muntanyes de l’era terciària que va provocar grans canvis en el relleu peninsular:

• Es van alçar les serralades alpines (Pirineus i serralades Bètiques).
• Van sorgir les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir.
• La Meseta es va inclinar cap a l’Atlàntic, formant les vores muntanyoses orientals i meridionals.
• La fractura de la Meseta va originar l’aixecament d’alguns blocs i l’enfonsament d’altres.

Orogènia Herciniana: Formació de serralades primàries

Procés de formació de muntanyes de l’era primària. De les mars que cobrien la majoria de la Península van sorgir les serralades hercinianes, formades per materials silicis com ara granit, pissarra i quarsita.

Planes Litorals: Formació per sediments fluvials i marins

Són franges litorals formades per roques sedimentàries procedents dels al·luvions dipositats pels rius en perdre força erosiva a prop de la desembocadura o per l’acció combinada de la mar i dels rius.