Conceptes Clau de la Guerra Civil Espanyola: Glossari Complet

Conceptes i Organismes Clau

Alçament Nacional

Va succeir el 17 de juliol de 1936 a Melilla. El coronel Yagüe, cap de la Legió, es va aixecar en armes contra la República i la insurrecció es va estendre ràpidament a la resta del protectorat marroquí. Els insurrectes li van donar aquest nom per justificar que l'acció armada era un aixecament contra el desordre i el comunisme en defensa de la pàtria.

Legió Còndor

Va ser una força d'intervenció, principalment aèria, enviada per l'Alemanya nazi per ajudar les forces insurrectes. Va fer servir la Guerra Civil Espanyola com a camp de proves per a algunes de les seves armes noves. Posteriorment, Alemanya es va cobrar aquesta ajuda amb minerals i altres productes necessaris durant la Segona Guerra Mundial.

Brigades Internacionals

Unitats militars formades per aproximadament 60.000 voluntaris antifeixistes d'arreu del món, molts d'Europa i d'Amèrica. Eren majoritàriament d'ideologia progressista o d'esquerres i es van organitzar en tropes per ajudar el bàndol republicà.

Col·lectivització

Procés de transferir als treballadors el control i la propietat dels béns i dels mitjans de producció, com ara fàbriques o terres.

Milícies

Grups de voluntaris civils armats que s'organitzaven per lluitar, especialment durant els primers mesos de la guerra, sovint vinculats a partits polítics o sindicats.

Comitè de No-intervenció

Impulsat pel Regne Unit i França l'agost de 1936, amb seu a Londres. S'hi van adherir 27 països. A la pràctica, va negar a la República el dret a adquirir armes per defensar-se, mentre que Alemanya i Itàlia ajudaven el bàndol insurrecte. Aquesta política és considerada una de les causes de la derrota republicana.

Els Tretze Punts de Negrín

Programa presentat pel cap de govern republicà, Juan Negrín, el maig de 1938. Buscava suports internacionals i proposava una sortida negociada a la guerra. Establia les condicions per al cessament de la lluita armada, però les propostes van ser rebutjades per Franco.

Junta de Defensa de Madrid

Fou creada pel coronel Casado el març de 1939, amb el suport d'alguns socialistes i d'una part de la UGT. La seva missió era negociar amb Franco una "pau honorable" basada en la "generositat del Caudillo", però Franco només va acceptar una rendició sense condicions.

Junta de Defensa Nacional

Fou creada el 24 de juliol de 1936 a Burgos, integrada per militars (Mola, Franco, Queipo de Llano, etc.) i presidida pel general Miguel Cabanellas. S'encarregava de governar el territori ocupat pel bàndol insurrecte. Les seves primeres mesures van ser prohibir l'activitat de tots els partits polítics, suspendre la Constitució i paralitzar la reforma agrària.

Personatges i Partits Polítics

Buenaventura Durruti

Va ingressar a la CNT l'any 1920. Va haver de fugir a causa de les seves activitats anarquistes. Hi va tornar el 1931, es va integrar a la FAI i es va convertir en un referent de la militància anarquista radical. El 1936 va tenir una actuació destacada en la defensa de Barcelona i va organitzar la famosa Columna Durruti al front d'Aragó.

Josep Tarradellas

Polític d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Durant la guerra, va ser conseller en cap del govern d'unitat format a Catalunya després que es dissolgués el Comitè de Milícies Antifeixistes. Aquest govern incloïa partits i sindicats com Acció Catalana Republicana, el POUM, ERC i la CNT.

Juan Negrín

Va estudiar medicina i fou catedràtic de Fisiologia a Madrid. Es va afiliar al PSOE l'any 1929. Va ser diputat durant la República, ministre d'Hisenda l'any 1936 i cap del govern republicà a partir de 1937. Després de la Guerra Civil va viure a l'exili fins a la seva mort.

Frederica Montseny

Militant, intel·lectual i dirigent anarquista. Es va afiliar a la CNT l'any 1931 i se'n va convertir en una de les dirigents principals. Va ser ministra de Sanitat i Assistència Social en el govern de Largo Caballero, sent una de les primeres dones ministres d'Europa. Va organitzar nombrosos projectes, com llars d'infants, la legalització de l'avortament i la protecció de malalts. Al final de la Guerra Civil es va exiliar a França i va tornar a Catalunya el 1977.

CNT (Confederació Nacional del Treball)

Era la força sindical més important de caràcter anarquista. Comptava amb un milió d'afiliats a Espanya l'any 1936 i tenia un fort arrelament a Catalunya. Tenia dues línies d'actuació principals:

• Trentistes: Partidaris d'una actuació sindicalista i de caràcter moderat.
• FAI (Federació Anarquista Ibèrica): El sector més revolucionari, que defensava la via insurreccional armada.

POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista)

Partit comunista antiestalinista, enfrontat amb la idea de supeditar tots els grups comunistes als interessos de l'URSS. A partir de 1936 va defensar una posició revolucionària radical. Va ser perseguit pels comunistes prosoviètics, que el van acusar de ser un partit trotskista i de col·laborar amb les forces feixistes.

FET de les JONS

Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista. Va ser el partit únic del bàndol insurrecte, creat l'abril de 1937 per decret de Franco. Va unificar la Falange Española de las JONS amb la Comunión Tradicionalista (carlins) i la resta de forces que donaven suport a l'alçament.