Conceptes Clau de la Història d'Espanya al Segle XIX: Política i Societat

Pacte d’Ostende (1867)

El Partit Progressista i el Partit Democràtic van signar aquest pacte l’any 1867 amb la voluntat d’unificar les seves actuacions per acabar amb el moderantisme en el poder. El compromís proposava la fi de la monarquia isabelina i deixava la decisió sobre la nova forma de govern (monarquia o república) a mans d’unes Corts elegides per sufragi universal.

La Revolució Gloriosa (1868)

Un dels objectius de la Revolució Gloriosa era reorientar la política econòmica. Es pretenia establir una legislació que protegís els interessos econòmics de la burgesia nacional i dels inversors estrangers. Per això, la política econòmica d’aquesta etapa es va caracteritzar per la defensa del lliurecanvisme i per l’obertura del mercat espanyol a l’entrada de capital estranger.

Partit Republicà Federal

Sorgit d’una escissió del Partit Democràtic a mitjan 1868. Comptava amb 69 diputats dirigits per Pi i Margall i Figueras. El federalisme propugnava un sistema de pactes establerts lliurement entre els diferents pobles com una nova manera d’articular l’Estat. Defensava la forma republicana de govern, la separació de l’Església i l’Estat i el laïcisme d’aquest; s’oposava a la intervenció de l’exèrcit en la política, i promulgava un projecte de transformació social que compaginava l’ampliació dels drets democràtics amb l’intervencionisme de l’Estat en la regulació de les condicions laborals.

Marxisme: Teoria i Objectius

(Karl Marx) Les tesis marxistes defensaven que l’emancipació dels treballadors havia de ser obra d’ells mateixos. En conseqüència, la classe obrera havia d’organitzar-se políticament i conquistar el poder polític i econòmic i construir un nou Estat obrer, que en un primer moment adoptaria la forma de dictadura del proletariat. En el nou ordre social no existiria la propietat privada. Amb el temps, desapareixerien les diferències econòmiques i socials, no existirien les classes socials, s’acabaria l’explotació de l’home per l’home i l’Estat s’extingiria.

Anarquisme: Ideologia i Principis

Mikhaïl Bakunin va ser la persona més rellevant del pensament anarquista. Aquesta ideologia mantenia una oposició radical a l’acció política, a la participació del proletariat en les eleccions i a la formació de partits polítics. Defensava també l’abolició de l’Estat i no la seva conquesta, i es mostrava hostil a qualsevol tipus d’autoritat. Acusava Marx i el Consell de l’AIT d’autoritaris i impulsava el poder directe i l’autonomia total de les seccions nacionals.

Cantonalisme: Origen i Aspiracions

Era un fenomen complex en el qual es barrejaven les aspiracions autonomistes propiciades pels republicans federals intransigents amb les aspiracions de revolució social inspirades en les noves idees internacionalistes. La proclamació dels cantons independents va ser la conseqüència d’aplicar l’estructura federal des de baix, impulsada pel desig d’avançar en les reformes socials.

Revolució Agrària Liberal

Es va dur a terme a través d’un conjunt de mesures, adoptades després que el 1836 els liberals pugessin al poder, i l’objectiu principal del qual era alliberar la terra de les traves que posava l’Antic Règim al desenvolupament de la propietat privada i de l’economia de mercat. Les mesures principals van ser l’abolició dels senyorius i els drets jurisdiccionals, la desvinculació de la propietat i la desamortització de les terres a mans de l’Església i els ajuntaments.

Revolució Demogràfica al Segle XIX

Al llarg del segle XIX la població espanyola va tenir un augment superior al 75%. Les causes més importants d’aquest increment van ser la desaparició de determinades epidèmies, la millora de la dieta i l’expansió d’alguns cultius com la dacsa i la patata. Però el creixement demogràfic espanyol va ser un dels més baixos. Els trets típics de la demografia tradicional: mortalitat alta i natalitat elevada. La natalitat espanyola era la més alta i la mortalitat era molt superior a la mitjana europea, inclosa la mortalitat infantil. El manteniment d’una mortalitat elevada va ser degut a les males condicions sanitàries i a l’impacte de les epidèmies.

Els Eixamples Urbans

L’augment de les dimensions d’algunes ciutats va obligar a enderrocar les muralles d’origen medieval i a programar-ne l’ampliació amb plans de reforma urbana (els eixamples).

Llei de Mines del 1868

Va suposar la fi d’una rígida reglamentació de les concessions mineres i la liberalització del sector, que va iniciar l’explotació massiva dels jaciments espanyols.

El Deute Públic

L’emissió constant de deute públic va finançar les despeses de l’Estat que van perpetuar novament el dèficit de la Hisenda Pública, fet que encara augmentava més el dèficit i provocava un endeutament continu.

Societats de Socors Mutus

El moviment obrer es va estendre i es van crear les societats de socors mutus, a les quals els obrers lliuraven una petita quota per assegurar-se una ajuda en cas d’atur o de malaltia, o d’assistència als seus en cas de mort. La primera d’aquestes associacions va ser l’Associació de Protecció Mútua dels Teixidors de Cotó, creada per Joan Muns a Barcelona l’any 1840.

Socialisme Utòpic

El moviment obrer i jornaler es va veure potenciat quan les seves reivindicacions van poder comptar amb el recolzament de doctrines com el socialisme. La primera va ser l’anomenat socialisme utòpic, que pretenia crear societats igualitàries i acabar amb les injustícies de la societat liberal.

Congrés Obrer de Barcelona (1870)

A partir del 1869 les associacions obreres s’havien difós per tot Espanya. Els nuclis més importants van ser Barcelona, Madrid, el Llevant (especialment Alcoi) i Andalusia. El primer Congrés de la Federació Regional Espanyola (FRE) de l’AIT, celebrat a Barcelona l’any 1870, es van adoptar acords clarament concordats amb la línia anarquista de l’obrerisme. S’hi va definir la vaga com l’arma fonamental del proletariat, així com el seu apoliticisme i la realització de la revolució social per la via de l’acció directa.

Fundació del PSOE (1879)

Un grup d’obrers madrilenys, entre els quals hi havia Pablo Iglesias, van fundar el Partido Socialista Obrero Español (PSOE) l’any 1879. El 1886, el partit va publicar el seu primer setmanari, El Socialista, en el qual van començar a escriure, a més de Pablo Iglesias, homes com Antonio García Quejido, Matías Gómez Latorre i Jaime Vera.

Fundació de la UGT (1888)

L’any 1888 es va fundar la Unió General de Treballadors (UGT), que no es va declarar marxista, en principi, sinó que va deixar llibertat de militància política als seus afiliats. La UGT va traslladar finalment el seu organisme directiu de Barcelona a Madrid, on tenia més implantació. Es va organitzar en sindicats d’ofici en cada localitat i sempre va practicar una política molt prudent en les seves reivindicacions, recorrent a la vaga només com a última possibilitat, al contrari de l’anarcosindicalisme.