Conceptes Clau de Literatura: Funcions, Mètrica i Períodes

Conceptes Fonamentals de Llengua i Literatura

Funcions del Llenguatge

• Referencial (explicativa o denotativa)
• Expressiva (emotiva - emissor)
• Conativa (apel·lativa - receptor)
• Fàtica (canal)
• Poètica (missatge)
• Metalingüística (codi)

Llicències Mètriques i Figures Retòriques

Llicències Mètriques

• Elisió: L'apostrofació.
• Sinalefa: Unió de vocals (diftong o hiat).
• Art menor: 8 síl·labes o menys (lletra minúscula: a).
• Art major: 9 síl·labes o més (lletra majúscula: A).
• Encavalcament: Quan la frase continua en el vers següent.

Tipus de Rima

• Encadenades: ABAB.
• Creuades: ABBA.
• Rima assonant: Coincidència només de vocals (ex: aaa).
• Rima consonant: Coincidència de vocals i consonants (ex: enaena).

Figures Retòriques

• Onomatopeies: Imitació de sons (ex: tictac).
• Al·literació: Repetició de lletres o sons.
• Paronomàsia: Ús de paraules amb so semblant (ex: Anita - anota).
• Cesura: Pausa en un vers molt llarg (de 10 síl·labes o més, ex: 5/5).
• Anàfora: Repetició de la primera paraula.
• Antítesi: Contraposició d'antònims.
• Hipèrbole: Exageració (ex: dos milions).
• Hipèrbaton: Alteració de l'ordre sintàctic.
• Paral·lelisme: Repetició d'una estructura o frase.

Àmbits d'Ús de la Llengua

Hem de tenir en compte els següents factors:

• Canal: Oral o escrit.
• Tema: General o especialitzat.
• Participants: Edat, consideració social i relació entre l'emissor i el receptor.
• Intenció o finalitat: Orientar l'opinió i la conducta, informar, regular la vida social, estètica.

Pot ser: literari, publicitari, acadèmic, interpersonal, periodístic.

Evolució Històrica de la Literatura Catalana

La Decadència (Segles XVI-XVIII)

La literatura culta de caràcter més innovador va adoptar el castellà com a llengua literària, mentre que el català es va especialitzar en els gèneres satírics i populistes, propis dels gustos de les classes populars, burgeses i menestrals.

Característiques de la Literatura de la Decadència

• Imitació dels grans autors castellans.
• Influència de la figura d'Ausiàs March.
• Presència de castellanismes i dialectalismes.
• Imitació de formes mètriques pròpies de la poesia castellana.

El Renaixement (Segle XVI)

És la generalització a tot Europa de l'esperit humanista dels segles XIV i XV. Una visió més humanitzada del món havia de reflectir en la literatura l'equilibri i l'harmonia clàssics, el vitalisme i l'alegria de viure.

El moment d'expansió imperial i colonial a partir del descobriment d'Amèrica i l'esplendor de les corts aristocràtiques que exercien el mecenatge artístic van accentuar la visió optimista que va caracteritzar la literatura del Renaixement.

Estil i Autors del Renaixement

Es va valorar la inspiració popular i es va elevar a la categoria de literatura culta:

• Estil senzill i planer.
• Temàtica festiva.

Poetes: Joan Pujol. Dramaturgs: Joan Ferrandis i Lluís Milà.

El Barroc (Segle XVII)

Si el Renaixement es caracteritzava per la vitalitat, l'harmonia, l'optimisme i la lluminositat, durant el Barroc aquests trets van ser substituïts per la severitat, el pessimisme, l'exageració i el tenebrisme.

Fou un retorn a un pensament més teocèntric, concebent la vida com un lloc de pas. En conseqüència, els autors barrocs propugnen que no hi ha més realitat que la mort i que la vida és una mentida, un somni.

Temes Centrals del Barroc

• La brevetat de la vida i l'obsessió pel pas del temps.
• La vida entesa com una preparació per a la mort.
• La visió distorsionada de les realitats, com si fossin miratges o il·lusions.
• La vida com a lloc de proves que cal superar (Ascetisme).

Els desitjos interiors i les necessitats que ens imposa la societat desordenada i caòtica en què vivim han de ser superats per assolir una vida més plena: l'ascetisme.

Recursos Estilístics del Barroc

• Ús d'antítesis, paradoxes i oxímorons per remarcar el contrast (vida/mort, realitat/il·lusió).
• Ús d'hipèrboles, apòstrofs i interrogacions retòriques per accentuar el dramatisme i el pessimisme.
• Complexitat oracional i hipèrbatons per donar sensació de deformació i artificiositat.
• La deformació de les realitats provoca la caricaturització ridiculitzadora de les coses temporals, però també la idealització, en un intent de recerca de la bellesa absoluta.
• Per aconseguir-ho s'usen jocs de paraules, ironies, dobles sentits, etc.

La Il·lustració (Segle XVIII)

El segle XVIII, dominat per idees racionalistes, va significar un avanç de les ciències i la idea del progrés de la humanitat, destinada a la felicitat.

L'escepticisme racionalista va recuperar algunes idees del classicisme renaixentista com la confiança en la capacitat de l'ésser humà per a promocionar-se i aconseguir un món ideal i pacífic gràcies a la formació intel·lectual.

D'aquesta mena de nou "humanisme", en diem Il·lustració. La literatura il·lustrada va ser sobretot didàctica i assagística, producte de l'afany científic i investigador. S'hi van publicar tractats gramaticals i històrics, diccionaris, etc.