Conceptes Clau de Macroeconomia: Crowding Out, Trampa de la Liquiditat i Oferta Agregada
Crowding Out (Efecte Expulsió)
El Crowding Out és un efecte que es produeix quan una Política Fiscal Expansiva (PFE), que té com a objectiu augmentar la renda (Y), provoca en el mercat monetari un augment de la demanda de diners i, en conseqüència, una pujada dels tipus d’interès.
Això succeeix sempre que la sensibilitat de la demanda de diners al tipus d'interès ($h$) sigui diferent d'infinit. L’interès és el cost de la inversió i té una relació inversa amb aquesta. Per tant, sempre que la sensibilitat de la inversió al tipus d'interès ($b$) sigui diferent de 0, aquesta pujada de l’interès reduirà la inversió, expulsant part de la inversió privada de les empreses.
Solució al Crowding Out
Per evitar l'efecte expulsió, s'aplica simultàniament una PFE i una Política Monetària Expansiva (PME) que permetin mantenir l’interès constant sense provocar efectes negatius sobre la inversió.
- Nota: Quan $b=0$ o $h=\infty$, no hi ha efecte Crowding Out.
La Trampa de la Liquiditat
La Trampa de la Liquiditat es dóna en un context de crisi quan, per estimular l’economia, el Banc Central aplica una elevada injecció de diner o Polítiques Monetàries Expansives (PME) continuades que pressionen a reduir els tipus d’interès fins a valors mínims històrics, propers a 0.
En aquesta situació, la demanda de diner es torna perfectament elàstica (la sensibilitat $h$ tendeix a infinit), ja que, donada la baixa rendibilitat, ningú vol demandar bons, només diners (efectiu). (gràfic)
Efectivitat de les Polítiques
Per poder incentivar l'economia en la Trampa de la Liquiditat, seran necessàries les Polítiques Fiscals Expansives (PFE). Aquestes assoleixen la màxima efectivitat, ja que:
- Mantenen l'interès constant en el mercat monetari.
- No generen cap efecte expulsió sobre la inversió privada.
- El multiplicador de la Política Fiscal és màxim ($\alpha$).
Oferta Agregada (OA) i les Escoles Econòmiques
OA a Llarg Termini (Visió Clàssica)
Els economistes clàssics consideren que hi ha plena flexibilitat entre preus i sous a llarg termini (l/p) i que els preus són variables. A més, consideren que en el l/p sempre s’assolirà la plena ocupació. Per això, apareix l’anomenada Dicotomia Clàssica.
Els clàssics consideren que les polítiques de Demanda Agregada (DA), com la Política Monetària (PM) i la Política Fiscal (PF), no generen cap canvi en les variables reals de l'economia i només modifiquen la inflació. En situació de plena ocupació, només les Polítiques d’Oferta Agregada generaran augments sobre la producció (renda).
OA a Curt Termini (Visió Keynesiana)
Per als keynesians, a curt termini (c/p) els preus són fixes i l'economia es troba en un nivell de desocupació on l’atur és involuntari i es produeix per insuficiència de la Demanda Agregada (DA).
És a dir, seran necessàries les Polítiques Fiscals (PF) i les Polítiques Monetàries (PM) —les polítiques de DA— per estimular el creixement i aconseguir la plena ocupació.