Conceptes Clau de Màrqueting: Estudi de Mercat i Producte

Conceptes Fonamentals de Màrqueting i Anàlisi de Mercat

1. Què pretén un estudi de mercat?

L'estudi de mercat pretén tractar d'esbrinar la resposta del mercat envers la idea pròpia i plantejar l'estratègia comercial. Les empreses utilitzen diverses tècniques per analitzar els següents factors:

• Demanda de clients: Cal determinar si el nombre de compradors habituals es troba en un moment de creixement.
• Competència estratègica: Estudiar el rival és una qüestió de supervivència. Què ofereixen? Com ho ofereixen? Qui són?
• Proveïdors: Venedor d'algun producte o servei a l'empresa compradora. Cal analitzar:
  • Condicions
  • Poder de negociació
  • Termini d'entrega
  • Nivell de concentració
• Entorn: Es distingeixen dos tipus d'entorn:
  • General: Afecta totes les empreses. Són factors sobre els quals les empreses tenen escassa capacitat d'influència.
  • Específic: Afecta de manera concreta a cadascuna de les empreses i varia segons el tipus d'empresa.

Les 3 forces competitives clau

A més, s'analitzen tres forces competitives:

1. Nombre de competidors: Com més rendible és un sector, més empreses voldran participar. Més rivalitat implica més despeses i menys beneficis.
2. Productes substitutius: Aparició de productes que substitueixen un d'existent.
3. Força de proveïdors i clients: Com més gran és el poder de negociació dels clients, menys marge de maniobra tindran les empreses i la seva rendibilitat serà més petita.

2. Quina funció desenvolupa l'àrea comercial d'una empresa?

Definició de l'Àrea Comercial

Conjunt d’activitats necessàries per fer arribar al consumidor final tots els béns i serveis produïts.

Es distingeixen dues funcions principals depenent del moment en què es realitzen:

• Funció “A priori”: Desenvolupament de tasques d’anàlisi de mercats prèvia a la presa de decisions.
• Funció “A posteriori”: Determinació de la política comercial adient per donar a conèixer el producte i distribuir-lo.

Anàlisi de Mercats (Funció A priori)

La investigació de mercats es basa en el concepte de Mercat: lloc on es realitzen intercanvis, és a dir, lloc on es reuneixen un conjunt de compradors reals i potencials d’un producte i on sorgeix la possibilitat d’intercanvi.

• Comprador Real: Són aquells individus que ja compren un producte.
• Comprador Potencial: Són aquells individus que poden arribar a comprar un producte.
• Mercat Real: Format pels compradors reals.
• Mercat Potencial: Format pels compradors potencials.

3. Com es defineix el Màrqueting Mix?

El Màrqueting Mix és la combinació que fa l’empresa dels quatre elements que pot controlar (producte, preu, promoció, distribució) per satisfer les necessitats dels consumidors i assolir els seus objectius.

4. Quins agents interactuen en els mercats?

Els agents que interactuen en els mercats són:

• Fabricants de béns i prestadors de serveis: Poden influenciar en l’estructura del mercat si són en nombre petit o si són empreses líders en quotes de mercat.
• Intermediaris: S’encarreguen d’acostar els productes de les empreses als consumidors. Degut als canvis i l'aparició de nous canals de venda (com Internet), aquesta figura comença a caure en desús.
• Prescriptors: Normalment no compren ni venen, però la seva opinió condiciona els processos de compra.
• Compradors: És la influència més evident. Les seves característiques i la manera de realitzar les compres determinen directament l’estructura del mercat.

5. Per què intermediaris i prescriptors condicionen el mercat?

Tant els intermediaris com els prescriptors poden condicionar un mercat:

• Els intermediaris són els encarregats d'acostar el producte a la gent. Un mal treball per part seva pot afectar la distribució i les vendes.
• L'opinió dels prescriptors té molt valor. Una opinió negativa pot fer baixar les vendes d'un producte o servei.

6. Què és un producte?

Producte: Tot allò que pot oferir un mercat per a ús o consum i que està pensat per satisfer un desig o una necessitat.

Classificació general dels productes

Els productes es classifiquen segons la seva tangibilitat i la seva finalitat.

7. Quins nivells de producte es poden establir?

Es poden establir tres nivells de producte:

1. Nivell Bàsic: És l’essència del producte, la necessitat que espera satisfer el consumidor. Exemple: El cotxe com a mitjà de locomoció.
2. Nivell Formal: És el producte bàsic quan es transforma en una cosa tangible. Exemple: El cotxe Renault Clio.
3. Nivell Ampliat: És el producte formal al qual se li afegeixen altres avantatges associades a la compra. Inclou serveis addicionals i la forma i el nivell en què es presentaran. Exemple: El cotxe Renault Clio té un servei postvenda excepcional.

8. Classificació segons la tangibilitat

• Béns: Objectes físics que es poden tocar.
  • Béns duradors (es pot fer un ús prolongat).
  • Béns no duradors (s’esgoten en usar-los).
• Serveis: No són materials (intangibles).

9. Classificació segons la finalitat

• De consum: Els compren els consumidors particulars per a fer un ús personal.
• Industrials: Els compren les empreses per a les seves activitats productives o comercials.

10. Diferència entre producte i servei

La diferència principal és la seva tangibilitat. El producte és un bé tangible, ja que es pot tocar o percebre físicament, mentre que el servei és intangible.