Conceptes Clau de Microeconomia: Guia Completa
Conceptes Clau de Microeconomia
Béns complementaris perfectes
Són béns que sempre es consumeixen junts en proporcions fixes.
Bé de luxe
És un bé normal la despesa en la qual, quan la renda augmenta en un 1%, augmenta en un percentatge major.
Bé dolent
És un bé que no agrada al consumidor, el consum del qual li suposa una molèstia.
Bé giffen
És un bé inferior el consum del qual, quan hi ha un canvi de preu, varia en la mateixa direcció.
Bé inferior
És aquell bé el consum del qual disminueix quan augmenta la renda.
Bé necessari
És un bé normal, la despesa en el qual, quan augmenta la renda en un 1%, augmenta un percentatge menor.
Bé neutral
És un bé el consum del qual deixa el consumidor indiferent. No li suposa cap tipus de satisfacció, ni + ni -.
Bé normal
És aquell bé el consum del qual augmenta quan augmenta la renda.
Béns substitutius perfectes
Dos béns són substitutius perfectes pel consumidor si està disposat a substituir un bé per l'altre a una taxa constant.
Corba d'Engel
Relaciona la quantitat consumida d'un bé amb el nivell de renda.
Corba d'indiferència
Representa les combinacions de béns que reporten al consumidor el mateix grau de satisfacció.
Demanda marshaliana
És la corba que relaciona el preu d'un bé amb el seu consum. La corba recull tan sols els punts de consums òptims per al consumidor. Per a cada grau de preus del bé 1 ens diu quin serà el consum òptim del bé 1 per al consumidor.
Efecte renda (ER)
Canvi provocat per la variació en la renda real. Fa que amb la mateixa renda el consumidor pugui comprar més o menys segons si ha augmentat o disminuït la renda real.
Efecte substitució (ES)
Provoca un canvi en les disjuntives a les quals s'enfronta el consumidor, el qual hi respon disminuint el consum dels béns que s'han encarit. Substitueix els béns encarits pels que ara són relativament més barats.
Elasticitat renda de la demanda
És la variació percentual de la demanda dividida per la variació percentual de la renda.
Funció d'utilitat
És un instrument que assigna un nombre a cada cistell de béns possible, de tal forma que els preferits en tenen un de més alt que els menys preferits.
Ordenació de preferències
És un sistema que ens permet comparar dos cistells de béns qualsevol segons la satisfacció del consumidor.
RMS
Quantitat d'un bé a la qual un consumidor està disposat a renunciar a canvi d'una unitat més de l'altre sense que canviï la seva satisfacció.
Restricció pressupostària (RP)
Recull el conjunt de cistells de béns que suposen una despesa exactament igual a la renda.
Taxa d'intercanvi
És la relació de preus. Expressa el cost d'oportunitat d'un bé en termes de l'altre. Coincideix amb el valor absolut del pendent de la restricció pressupostària.
Estalviador o prestador
Individu que deixa els diners en el primer període.
Funció d'oferta de treball
Relació entre el temps de treball i remuneració. Analíticament L=f(w)
Punt de dotació
Punt situat sobre la restricció pressupostària en el context del consum intertemporal en el que el consumidor decideix consumir el que guanya a cada un dels períodes.
Tipus d'interès real
Unitats (físiques) de consum futur que s'obtenen en renunciar a una unitat de consum actual.
Demanda marshaliana
Relació entre el preu i la quantitat d'un bé que el consumidor tria, coneguts els preus dels altres productes i mantenint el nivell de renda del consumidor. Aquesta funció té sentit, per exemple, quan una empresa tracta d'explicar el comportament observat dels consumidors.
Demanda hicksiana
Relació entre el preu i la quantitat d'un bé que el consumidor tria, coneguts els preus dels altres productes i mantenint el nivell d'utilitat. Aquesta funció té sentit, per exemple, en matèria de gestió pública. Imaginem, per exemple, que el govern vol pujar el preu de la benzina i desincentivar-ne el consum per motius ambientals, però, per altra banda, no desitja augmentar la pressió fiscal i decideix compensar tots els contribuents amb una rebaixa simultània de l'IRPF. L'efecte de l'increment del preu de la benzina sobre el seu consum estaria, així, representat per una demanda hicksiana.
Funció de despesa
Expressió que ens expressa la renda mínima necessària per poder obtenir un nivell determinat d'utilitat amb uns preus donats.
Excedent del consumidor (EC)
Mesura de benestar resultat de la diferència entre la disposició a pagar i el preu realment pagat.
Variació compensadora (VC)
Mesura de benestar del consumidor obtinguda pel càlcul de variació de renda necessària per tal de que després d'un canvi de preu el consumidor es torni a situar en el nivell d'utilitat inicial.
Variació equivalent (VE)
Mesura de benestar del consumidor obtinguda mitjançant el càlcul de la variació de renda que provoca un canvi d'utilitat equivalent a un determinat canvi de preu.