Conceptes Clau: Totalitarismes, Feixisme, Nazisme i Segona Guerra Mundial

L'Ascens dels Totalitarismes: Feixisme i Nazisme

Democràcia

Doctrina política basada en l’afavoriment de la intervenció del poble en el govern. És el sistema oposat a una dictadura, on tothom té dret a opinar i les decisions es prenen conjuntament.

Dictadura

Forma de govern que prescindeix de l’ordenament jurídic i de la legislació vigent per exercir, sense cap tipus d’oposició, l’autoritat d’un país. Normalment, el poder està concentrat en una sola persona (el dictador).

Totalitarisme

Forma d’Estat on la llibertat està seriosament restringida i és l’Estat qui exerceix tot el poder sense restriccions.

Feixisme

Forma d’organització política sorgida a Europa durant els anys 20 i 30. Les seves característiques incloïen:

• Defensa de l’establiment d’un Estat totalitari.
• Suport a un sistema polític dictatorial de partit únic.
• Anticomunisme i anticapitalisme radical.

Racisme

Actitud o manifestació que afirma que la gent d’altres races són inferiors. Fou una de les característiques del feixisme, on es criticava i maltractava socialment aquells que no eren de raça ària.

Antisemitisme

Una de les formes més antigues del racisme. L’antijudaisme tradicional perdura amb tres variants:

• L’antisemitisme que s’aferra a la religió.
• El que s’aferra al simple fet de ser jueu.
• El que avorreix per igual el jueu de religió i el jueu de sang.

Benito Mussolini / El Duce

Fundador del feixisme, va passar de liderar l’ala radical del Partit Socialista a convertir-se en nacionalista extrem. Fou director del diari Il Popolo d’Italia. Era conegut com El Duce.

Fasci Italiani di Combattimento

Grup paramilitar de caràcter ultranacionalista fundat per Mussolini. Els seus membres s’identificaven per la camisa negra i una gorra militar.

Esquadristes

Militants armats organitzats pels caps locals feixistes, distingits per l’uniforme d’inconfusible camisa negra.

Confindustria

Els empresaris de la gran patronal italiana.

Lleis Feixistíssimes

Lleis desenvolupades per Mussolini que incloïen les següents mesures:

• Creació d’una nova policia política secreta (l’OVRA).
• Creació d’un tribunal de delictes polítics.
• Implantació de la censura de premsa.
• Eliminació d’altres partits polítics i dels sindicats obrers.

OVRA (Organització de Vigilància i Repressió de l’Antifeixisme)

Policia política secreta creada sota les Lleis Feixistíssimes.

Corporativisme

Sistema que pretenia organitzar l’economia i controlar les organitzacions socials sota el principi de la col·laboració de classes, superant els conflictes socials.

Autarquia

Organització i política econòmica imposada el 1929 que pretenia l’autosuficiència mitjançant la producció nacional, evitant les importacions.

Espartaquistes

Grup minoritari del Partit Socialdemòcrata Alemany partidari de la revolució. El 1919 van constituir el Partit Comunista Alemany (KPD).

Coalició de Weimar

Govern de coalició format pels tres grans partits més moderats (Partit del Centre, Democràtic i Socialdemòcrata) després de les eleccions.

NSDAP (Partit Obrer Alemany Nacionalsocialista)

Nom que va posar Hitler al Partit Obrer Alemany, un dels nombrosos partits nacionalistes que difonien propaganda antiliberal i racista.

SA (Seccions d’Assalt)

Organització paramilitar nazi, distingida per l’uniforme bru i el braçalet amb el símbol de l’esvàstica.

Putsch de Munic

Cop d’estat preparat el 1923 per grups ultranacionalistes de dretes, incloent-hi Hitler i el seu partit. Va fracassar estrepitosament i Hitler va ser empresonat.

SS (Tropes de Protecció)

Fundades el 1925 com a guàrdia personal de Hitler. El 1929, Himmler en va ser nomenat cap i les va transformar en el cos d’elit del nacionalsocialisme.

Gestapo

Policia secreta oficial de l’Alemanya nazi, establerta el 23 d’abril de 1933.

Tercer Reich

Nom amb el qual es coneix l’Alemanya nazi (1933-1945).

Lleis de Nuremberg

Lleis promulgades el 1935 que van excloure els jueus de la ciutadania alemanya i van prohibir els matrimonis mixtos.

La Nit dels Vidres Trencats (Kristallnacht)

Nom amb el qual es coneix la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, quan les botigues i sinagogues jueves van ser saquejades i destruïdes per les SA i les SS. Milers de jueus alemanys i austríacs van ser detinguts i tancats en camps de concentració immediatament després.

Solució Final (Holocaust)

Programa d’eliminació total de la població jueva d’Europa ordenat per Hitler. Es va dur a terme mitjançant una immensa xarxa de camps de treball i extermini, on van ser assassinats més de 5 milions de jueus.

Espai Vital (Lebensraum)

Concepte d'ampliació territorial alemanya, l’objectiu del qual era robar territoris i recursos als altres països, justificació de la guerra.

Pogrom

Assalts a barris jueus amb ànim d’assassinar i saquejar.

Joseph Goebbels

El publicista encarregat de tota la propaganda nazi de Hitler.

Stalingrad

Nom que va rebre la capital de Rússia entre 1925 i 1961.

KGB (Comitè per a la Seguretat de l’Estat)

Agència principal de la policia secreta de la Unió Soviètica (del 13 de març de 1954 al 6 de novembre de 1991).

La Segona Guerra Mundial (1939-1945)

Conferència de Stresa

Conferència duta a terme el 1935 on França va aconseguir signar un acord amb Itàlia i el Regne Unit per assegurar la independència d’Àustria i anar contra la política armamentista de Hitler.

Pacte Antikomintern

Pacte contra l’URSS signat per Alemanya i el Japó el novembre de 1936, al qual es van adherir Itàlia i l’Espanya de Franco el 1937.

Política d’Apaivagament

Política que intentava evitar la guerra fent determinades concessions que “calmessin” els dictadors.

Protocol Hossbach

Memoràndum del novembre de 1937 on es recullen els plans de Hitler en una reunió amb els seus col·laboradors més estrets.

Anschluss

Plebiscit anunciat per Hitler el març de 1938, quan les tropes alemanyes van entrar a Viena, que va ratificar l’annexió d’Àustria al Reich alemany.

Conferència de Munic

Celebrada el setembre de 1938, on els caps de govern del Regne Unit, França i Itàlia van acceptar l’annexió dels Sudets al Reich, sense el consentiment de Txecoslovàquia.

Sudets

Regió de Txecoslovàquia que, el setembre de 1938, mitjançant la Conferència de Munic, va ser annexionada al Reich.

Pacte d’Acer

Signat el maig de 1939, on Alemanya va estrènyer les relacions amb Itàlia amb la signatura d’una aliança ofensiva.

Eix Berlín – Roma

Aliança forjada l’octubre de 1936 entre Hitler i Mussolini, facilitada per la Guerra Civil Espanyola.

Pacte de No-Agressió Germanosoviètic i Protocol Secret

Pacte signat el 23 d’agost de 1939 pel qual Alemanya i l’URSS deixaven de banda temporalment els seus conflictes i diferències ideològiques. El protocol secret preveia:

• El repartiment de Polònia entre alemanys i soviètics.
• El reconeixement dels drets de l’URSS sobre Finlàndia, els països bàltics i Bessaràbia.

Guerra Llampec (Blitzkrieg)

Tàctica dissenyada per Hitler i el seu Alt Estat Major que pretenia assolir un èxit ràpid mitjançant la penetració en el territori enemic usant carros de combat, ajudats des de l’aire per l’aviació. Aquesta estratègia va constituir l’element sorpresa i explica la superioritat de l’exèrcit alemany fins al 1941.

Radar

Sistema que permet descobrir la posició en l’espai d’un objecte mitjançant l’emissió d’ones radioelèctriques.

Línia Maginot

Conjunt de fortificacions franceses, construïdes entre el 1929 i el 1934, que recorrien la frontera oriental de França des de Luxemburg fins a Suïssa.

Armistici de Compiègne / França de Vichy

Armistici signat el juny de 1940 pel qual França va quedar dividida en dues zones. El nord i la costa atlàntica van quedar ocupades pels alemanys, mentre que al centre-sud, l’anomenada França de Vichy, es va establir un govern autoritari dirigit pel mariscal Pétain.

Winston Churchill

Membre del Partit Conservador, nomenat primer ministre el maig de 1940. Va rebutjar les ofertes de pau alemanyes i va decidir continuar la guerra.

Batalla d’Anglaterra

Acarnissada batalla aèria iniciada l’estiu de 1940 i que va durar fins a principis del 1941, a causa de l'acceptació del pla de Göring per part de Hitler.

Tàctica de Terra Cremada

Destrucció premeditada de tots els béns d’un territori abans que aquest caigui en mans de l’enemic.

Pearl Harbor

Atac aeri, rèplica del govern del general Tojo, dut a terme el 17 de desembre de 1941, sense una declaració de guerra prèvia. Això va provocar l’entrada en el conflicte dels EUA i, quatre dies més tard, Alemanya i Itàlia van declarar la guerra als EUA.

República de Salò

República Social Italiana amb seu a Salò, organitzada per Mussolini sota l’estret control dels nazis.

Conferència de Teheran

Celebrada el novembre de 1943, on Stalin, Roosevelt i Churchill van tractar conjuntament els aspectes tant de guerra com de la postguerra.

Bomba Atòmica

Bomba que es va llançar sobre les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki l’agost de 1945. Llançada per Truman, el nou president dels EUA.

Genocidi

(Geno: Raça – Cidi: Matar) Aquest terme es refereix a la política sistemàtica d’extermini de minories ètniques, religioses o polítiques.

Gueto

Barri o suburbi on viuen persones marginades de la resta de la societat.

Partisans

Grups de civils armats, organitzats contra l’ocupant alemany.

Règim de Vichy

Règim col·laboracionista amb el mariscal Pétain al capdavant.

Holocaust

Extermini dels jueus.

Solució Final (Extermini Massiu)

Extermini massiu i planificat dels jueus a les cambres de gas i als forns crematoris dels camps d’extermini principals.

Procés de Nuremberg

Procés que va tenir lloc entre el 1945 i 1946 on es van jutjar 21 dirigents nazis, dotze dels quals van ser condemnats a mort.

Democràcies Populars

Imposades a la força a l’Europa Oriental, que en realitat eren dictadures comunistes sota l’hegemonia de l’URSS.

Conferència de Ialta (Crimea)

Reunió entre Roosevelt, Churchill i Stalin. Es va decidir:

• La divisió d’Alemanya en diverses zones d’ocupació.
• La creació d’una comissió de reparacions per avaluar les quantitats que Alemanya havia de pagar a les víctimes.
• L’acceptació que Polònia fos administrada pel govern d’unitat nacional (sorgit del Comitè de Lublin).
• L’acord de celebració d’eleccions lliures als països alliberats.
• La confirmació de l’annexió dels estats bàltics i de l’est de Polònia a l’URSS.

Conferència de Potsdam (Alemanya)

Conferència amb canvis de personatges: Harry Truman (nou president dels EUA) va substituir Roosevelt i es va mostrar més recelós amb l’URSS de Stalin. Clement Attlee va substituir Churchill. Tot i això, es van posar d’acord sobre aspectes importants, com el futur d’Alemanya i la delimitació dels canvis territorials.

Conferència de París (1946-1947)

On es van elaborar i signar els tractats de pau amb altres països europeus que havien donat suport a Alemanya: Itàlia, Romania, Hongria, Bulgària i Finlàndia.

Conferència de San Francisco

Celebrada el juny de 1945, on es va fundar l’ONU.

ONU (Organització de les Nacions Unides)

Un dels seus objectius principals era mantenir la pau i la seguretat internacional.