Conceptes Econòmics: PIB, Inflació i Polítiques Monetàries

Conceptes Econòmics Clau

PIB Nominal, PIB Real i Deflactor del PIB

PIB Nominal: És el valor dels béns finals produïts en una economia durant un període de temps donat, calculat utilitzant els preus corrents (del període).

PIB Real: Es calcula utilitzant els preus d'un període fixat (període base).

Deflactor del PIB: És un índex de preus que mesura els canvis en els preus entre el període base i el període corrent.

IPC i Taxa d'Inflació

IPC: És una mesura del cost d'adquirir un lot prefixat de béns d'un consumidor representatiu.

Taxa d'inflació: Taxa de variació de l'índex de preus.

Operacions de Mercat Obert (OMO)

Operació de mercat obert: Consisteix a comprar i vendre actius financers. Van adreçades a controlar l'estoc monetari.

OMO expansiva: Augmenta l'estoc monetari mitjançant la compra de bons. El banc central rep bons a canvi de diner, així hi ha més diner a l'economia.

OMO contractiva: Redueix l'estoc monetari mitjançant la venda de bons. El banc central injecta bons a canvi de diner.

Liquiditat i Risc

Liquiditat: Facilitat i rapidesa amb què l'actiu pot ser convertit en diner.

Risc: La probabilitat que el compromís de retorn de diners no sigui respectat.

Interès Real i Inflació

Interès real: La taxa d'interès real d'una economia és la seva taxa d'interès nominal expressada en termes de béns.

Inflació: Increment sostingut de l'IPC. Té lloc en períodes on la taxa d'inflació és positiva.

Hiperinflació: És una inflació amb taxes astronòmiques, taxes mensuals d'almenys el 50%. Inflació fora de control.

Deflació: És el fenomen oposat de la inflació. Decreixement sostingut de l'IPC. Taxa d'inflació negativa.

Desinflació: Fenomen econòmic que succeeix quan, durant una inflació, la taxa d'inflació disminueix (mantenint-se positiva).

Cicle Econòmic i Política Fiscal Contractiva

Cicle econòmic: Són les oscil·lacions recurrents de l'economia en les quals una fase d'expansió va seguida d'una altra de contracció, seguida al seu torn d'expansió i així successivament. La contracció genera com a resultat una crisi econòmica que afecta de forma negativa l'economia de milions de persones.

Política fiscal contractiva: És la que fa disminuir la demanda agregada, a fi de generar un excés d'oferta agregada de béns, la qual cosa finalment farà reduir el nivell d'ingrés.

Paritat de Poder Adquisitiu i Base Monetària

Paritat de poder adquisitiu: És la suma final de quantitats de béns i serveis produïts en un país, a valor monetari d'un país de referència.

Base monetària: Està constituïda pel diner legal en circulació (bitllets i monedes), més les reserves dels bancs en el banc central.

Taxa de Rendibilitat

Taxa de rendibilitat: Quocient entre el benefici que proporciona l'actiu i el cost d'obtenir el benefici.

Corba de Laffer i Monetització del Dèficit Públic

Corba de Laffer: És una relació teòrica entre la recaptació impositiva i la taxa impositiva mitjana.

Monetització del dèficit públic: Un banc central monetitza el dèficit públic quan compra títols de deute emesos pel govern per a finançar el seu dèficit. La monetització pot alimentar la inflació.

Dicotomia Clàssica i Neutralitat del Diner

Dicotomia clàssica: Manté que les variables reals no depenen de les variables nominals.

El diner és diu neutral: Si canvis en l'estoc monetari no afecten les variables reals (només el nivell de preus).

Monetarisme i Equació Quantitativa del Diner

Monetarisme: És una escola de pensament que manté que l'estoc monetari és el principal determinant de la demanda agregada (de curt termini). La seva principal recomanació de política és controlar la taxa d'inflació controlant l'estoc monetari.

Equació quantitativa del diner: És M∙V=P∙Y on M=estoc monetari. L'equació diu que el nombre total d'euros gastats en un any (M∙V) és igual al valor nominal dels béns produïts aquell any (PIB nominal =P∙Y).

Condició d'Equilibri Macroeconòmic

Condició d'equilibri macroeconòmic: Estableix que Y=DA: producció agregada igual a despesa agregada planejada.

• Tot parell (Y*, inflació*) que satisfaci la condició d'equilibri macroeconòmic és un equilibri macroeconòmic. Y* és la producció d'equilibri (renda d'equilibri o despesa d'equilibri) i inflació* és la taxa d'inflació d'equilibri.
• Geomètricament, un equilibri macroeconòmic queda representat per la intersecció de les funcions d'OA i de DA.

Arbitratge i Especulació

Arbitratge: Es refereix a transaccions que aprofiten diferències de preus per a obtenir un benefici segur.

Especulació: És el mateix que l'arbitratge amb l'única diferència que les transaccions no garanteixen un benefici segur: l'especulador assumeix un risc; l'arbitratgista obté un benefici lliure de riscos.

Devaluació i Revaluació

Devaluació: És la reducció d'una taxa de canvi fixa. Té lloc quan el govern accepta que el valor previ de la taxa de canvi no pot ser defensat.

Revaluació: És el contrari d'una devaluació: l'augment d'una taxa de canvi fixa.

Trilema de l'Economia Oberta i Taxa de Canvi Real

Trilema de l'economia oberta: No és possible tenir alhora una taxa de canvi fixa, una política monetària independent i lliure mobilitat internacional de capital = absència de controls de capital.

Taxa de canvi real: És una mesura de la competitivitat: com més petit és er, més gran és la competitivitat de l'economia domèstica.

Política Econòmica i Llei de Goodhart

Política econòmica: Consisteix en totes les decisions del govern que afecten l'economia amb el propòsit d'assolir certs objectius predeterminats.

Llei de Goodhart: Una regularitat empírica tendeix a esvair-se si s'empra per a controlar l'evolució de les variables a què es refereix la regularitat. Quan el dissenyador d'una política fa ús d'una regularitat empírica macroeconòmica com a instrument de política, la regularitat tendirà a desaparèixer.

Posició No Activista i Regla de Taylor

Posició no activista: (No intervenció) Es fonamenta en la creença que l'economia s'autoregula i funciona millor quan es deixa tota sola.

Regla de Taylor: És una regla de política monetària que diu al banc central (BC) quina taxa d'interès nominal fixar. La regla ve donada per una equació del tipus: i=inflació+ir*+a(inflació-inflació*)+b(y-y*).

Política Fiscal

Política fiscal: Polítiques que desplacen la funció d'OA cap a la dreta per la millora de la capacitat productiva.

• Mesures per a racionalitzar la intervenció pública a l'economia.
• Mesures per a millorar el funcionament dels mercats: més competència, menys poder de mercat.
• Mesures per a millorar la qualitat dels inputs.

Instruments i Objectius de la Política Fiscal

Instruments de política fiscal (PF): Despesa pública (G), transferències (netes) al sector privat (TR) i la taxa impositiva (t).

Objectius de PF: Típicament, creixement del PIB, taxa d'atur. Atípicament, dèficit públic.

Instruments i Objectius de la Política Monetària

Instruments de política monetària (PM): Operacions de mercat obert (OMO), taxes d'interès del BC (taxa de descompte) i reserves legals.

Objectius de PM: Principal: taxa d'inflació. Secundaris: creixement del PIB, taxa d'atur, taxa de canvi.

Llei d'Okun i Corba de Phillips

Llei d'Okun: És una relació empírica suggerida el 1962 per l'economista Arthur Okun (1928‐80). Hi ha una relació negativa entre la variació de la taxa d'atur i la taxa de variació del PIB real Y. u=a-b*y.

Corba de Phillips: Relació empírica que expressa una relació negativa entre la taxa d'atur u i la taxa d'inflació inflació: a-b*u. És inestable comparada amb la llei d'Okun.

Actiu Financer i Crowding Out

Actiu financer: És un títol o simplement una anotació comptable, pel qual el comprador del títol adquireix el dret a rebre un ingrés futur de part del venedor. No contribueixen a incrementar la riquesa general d'un país, però contribueixen i faciliten la mobilització dels recursos reals de l'economia, contribuint al creixement real de la riquesa.

Crowding out: És una situació en què la capacitat d'inversió de les empreses es redueix a causa del deute públic. En augmentar el deute públic i l'emissió de títols públics, es desplaça la inversió privada. Aquest tipus de desplaçaments suposen un trastorn en les condicions financeres ja que es redueixen els recursos disponibles. Es diu llavors que la inversió privada està sent "desplaçada o expulsada" per la pública. L'efecte desplaçament també es produeix quan pugen els tipus d'interès.